Sembla que ha estat una idea de Mónica Oltra i el seu partit, Iniciativa del Poble Valencià. Una convocatòria per vies de relacions personals de cinc dones amb responsabilitats polítiques: la vicepresidenta del Gobierno, Yolanda Díaz; la batllesa de Barcelona, Ada Colau; la portaveu de Más Madrid, Mónica García, i la portaveu del Moviment per la Dignitat i la Ciutadania en Ceuta, Fàtima Hamed Hossain, amen de la mateixa Oltra, vicepresidenta de la Generalitat valenciana. No estan totes les que són, encara que totes les que estan, són. Els comentaris sobre absències i presencies omplen paper, però són irrellevants. Es tracta d'un acte original, una iniciativa amb una empenta feminista forta que busca engegar una renovació de la política. Així al seu lema, refinadament ambigu d'Altres polítiques, vol dir que es reclamen noves mesures o noves persones; elles mateixes, per exemple. És, per tant, un acte de promoció personal sobre tot de Colau, Díaz i Oltra. S'entén perquè Yolanda Díaz va ser rebuda als grits de "presidenta, presidenta!"
Només per això, l'acte és digne d'encomi, encara que la seva "transversalitat" es redueix a l'àmbit "podemita" fins a suscitar la sospita que es tracti d'un intent de reunificar Más Madrid amb el mainstream de Podemos. Ha estat la primera materialització del projecte de la mateixa Díaz de constituir un moviment d'esquerra a l'esquerra del PSOE, és a dir, revifar el vell pla de Podemos, però en clau feminista.
I, sobretot, espanyola. L'independentisme, fins i tot el sobiranisme, han quedat fora de la trobada. Això és comprensible. La política espanyola, la més patriarcal, la tradicional de la dreta i l'esquerra, es fa sempre en ignorància i negació de l'independentisme català. La qüestió és si un moviment que es vol transversal, feminista i d'esquerra en Espanya, avui, es pot permetre la mateixa ignorància sense palesar la seva naturalesa colonial.
