Gran crónica la de VilaWeb. Un sic transit gloria mundi renovat. L'invent de l'España Global, una secretaria d'Estat de propaganda d'inspiració franquista era un exemple de manual del que els estructuralistes anomenaven "aparells ideològics de l'Estat". L'adaptació als temps de les noves tecnologies d'un altre quiosc concebut pel geni Rajoy, la Marca España. No només una presa de pèl sinó també un impossible metafísic, perquè es tractava de consolidar la reputació d'Espanya com a país de creativitat, patents, marques industrials, comercials, etc. España Global tenia una finalitat més política, fins i tot romàntica, era l'avantguarda de la nova reconquista, de la recuperació del prestigi espanyol a l'exterior, soscavat per les insídies independentistes catalanes i, deus ens guardi, les vergonyoses complicitats dels espanyols antiespanyols de sempre. Calia reanimar la nació espanyola, posar fi a la claudicació i el desistiment, enlairar l'orgull del ser espanyol, menyscabat per un complex davant els nacionalismes perifèrics.
Els dos cervells d'aquesta ridícula maquinària, l'exministre Borrell i l'exsecretària d'Estat, Irene Lozano, dedicaven el seu temps a tres tasques fonamentals: tractar de manipular els mitjans de comunicació estrangers, boicotejar tota iniciativa exterior de l'independentisme i dictar normes de contingut ideològic nacional-espanyol al personal de les ambaixades. I tot en nom d'una ideologia nacionalcatòlica tridentina, com es veu en les consideracions del senyor Borrell sobre la colonització del nou món i la dèria de la senyora Lozano amb la falsedat antiespanyola de la llegenda negra.
Tota una prova de l'adaptació d'Espanya a la modernitat.
