I potser no només el tripartit, sinó un tetrapartit i fins i tot, un pentapartit, amb tots compromesos amb el govern, uns a dins i altres donant suport des de fora, ERC, JxC,
CUP i fins i tot Comuns i PSC. El cas és estar al govern, tocar el poc
poder que la metròpoli permet a la colònia i, sobretot, omplir-se les
butxaques amb els sous desproporcionats que cobren els polítics sovint
per no fer res.La política catalana té un punt de triler. Com que la CUP ha presentat una esmena a la totalitat dels pressupostos de la Generalitat i amenaça deixar Catalunya sense comptes, el MHP Aragonès, mentre continua negociant amb ells, s'ha reunit amb els comuns i els socialistes per separat. Les xarxes han carregat contra ERC, parlant del nou tripartit amb legions de "jojes" i "jajos", "jo ja ho deia" o "ja jo ho deia".
Aragonès pot haver anat pel dret sense consultar els seus socis de
govern i fins i tot pot haver-ho fet el partit ERC, però el que està
clar és que es tracta del president d'un govern de coalició que, com tot
govern, és un òrgan col·legiat. El president, doncs, representa a tots,
per tant, la decisió de parlar amb comuns -enemics jurats de la
independència i de JxC- i socialistes vincula també a JxC. Si aquests no volen pactes amb els comuns, hauran de dir-ho, desvincular-se del govern i/o trencar-ho.
La
justificació del govern de coalició segons la qual, si no es feia, hi
havia risc de tripartit, és una mentida més; una mentida per amagar que
l'única raó per formar govern amb ERC era la conservació de la menjadora, les cadires,
càrrecs i endolls de la partitocràcia pseudoindependentista; és a dir, continuar omplint-se les butxaques amb diners públics.
Si no és amb els vots de la CUP, el govern aprovarà els pressupostos amb els dels comuns i si la forma d'evitar que Aragonès també negociï els vots amb l'altre partit del tripartit és continuar al govern, el tetrapartit serà un fet.
