Fa uns set anys vaig tenir l'ocasió de parlar amb Ada Colau que aleshores estava engegant la seva campanya política. Era un programa de la SER. Colau estava en Barcelona i jo a Madrid. Vaig arribar a aquesta mateixa conclusió: em va semblar prepotent, arribista i falta de tota mena d'escrúpols. Tot això es va evidenciar als seus anys com a batllessa de Barcelona. A més a més, la pràctica política ha revelat també una personalitat megalòmana i egòlatra amb un ridícul discurs centrat en la seva persona.
Les darreres fites de Colau apunten totes en la mateixa direcció: tanca el seu compte a tweet, tipa de rebre crítiques que amb prou feines tolera, dient que l'insulten, i es trasllada a Instagram, una xarxa d'intercanvi de fotos i vídeos, sense cap contingut crític, per enlairar la seva imatge, sense haver de respondre a les queixes dels barcelonins.
Contracta un suposat gurú de les xarxes per la quantitat de 10.000 € al mes, diu que per racionalitzar la política de comunicació de la batllia. És a dir, per a millorar la seva reputació a les xarxes i embellir la seva imatge, molt deteriorada per la seva caòtica gestió.
Part d'aquesta tasca propagandística de la seva persona ha estat la recent performance de València, on cinc dones de l'esquerra més o menys podemita (entre elles, Colau) han parlat de la necessitat de "noves polítiques" a Espanya. Cal llegir "necessitat de noves dones polítiques". L'acte va ser una escenificació del més cru arribisme personal de les participants. Sobretot Colau i Oltra.
El tarannà mistificador, autoritari, narcisista i caciquil de la batllessa Colau es va palesar des de l'inici del seu mandat. La seva manca d'escrúpols i principis es va veure quan va acceptar els vots dels ultradretans de Valls a l'ajuntament. Sense esmentar la bruta campanya electoral, difamant l'alcalde Trias, que la va portar a la batllia.
I mentre tot això es produïa, on estaven aquestes quatre persones escindides que ara troben "prepotent" a Ada Colau?
