La CUP té la virtut d'incomodar a la resta de l'independentisme. Exerceix la seva funció de torracollons al millor sentit del terme, si l'en té, amb la meticulositat d'un funcionari prussià del segle XIX. Cada vegada que el govern vol fer un pas decisiu, compareix la CUP amb un memorial de greuges que cal complir fil per randa. Aquesta actitud treu de polleguera als socis del govern, però és el resultat ineluctable de l'aritmètica parlamentària. Si els dos partits aliats tinguessin majoria absoluta, segurament ni tan sols saludarien els diputats de la CUP si hi haguera. No cal parlar dels interessos de la pàtria. La missió dels partits independentistes, de tots, és gestionar l'autonomia. Res més.
Els treu de polleguera, sí. Les acusacions són greus: Fer costat al govern sense ser-hi. Alliberar-se de tota responsabilitat amb l'alegria dels que no tenen res a perdre. Ser govern i oposició al mateix temps; el que els nois de Podem havien somniat quan van cometre l'error -producte de la seva ambició- d'entrar al gobierno. Com la CUP demostra pràcticament, la millor forma de ser al govern és no ser al govern, però tenir-ho agafat per la part que es pot torrar. Això et permet fins i tot malparlar del govern al qual no ets, enlletgint-l la presència de JxC, el partit hereu de les retallades que van condemnar el MHP Mas a la poubelle de l'histoire.
Els funcionaris de la partitocràcia independentista no poden patir més aquesta situació d'inseguretat i incertesa dels seus destins. El president Aragonès, s'obre a negociar els comptes amb qui no pensava fer-ho, els comuns, que tampoc volien tenir res a veure amb la dreta catalana de JxC, però semblen més tous quan hi ha diners en doina. ERC, doncs, tira cap a casa, a la reconstrucció d'un govern d'esquerra a Catalunya. El PSC sembla tenir enllestida la capsa dels trons i votarà contra els pressupostos per fer una mica de soroll, però, després, podria avenir-se a fer costat al govern d'esquerres. Si hi ha hagut dos tripartits, pot haver-hi un tercer, el de la vençuda.
La qüestió és si també JxC es presta a aquesta comèdia amb el pretext de mantenir una unitat fictícia.
