La cursa per salvar els pressupostos de la desfeta parlamentària després de la negativa dels cupaires ha estat una successió de gags dialèctics a la velocitat d'una pel·lícula dels famosos Comedy Capers i els Keystone Kops. El dissabte, aquest Talleyrand de la política catalana, Jordi Sánchez, dempeus sobre l'escala de la unitat independentista, reduïa al no-res els intents de divisió d'ERC i el PSC. Segons parlava, els torracollons de la CUP li treien l'escala de sota els peus i anunciaven un vot en contra. El flamant president Aragonès va passar el diumenge tancat al búnquer del Palau, dirigint els seus delegats a les negociacions in extremis amb els comuns per tal de salvar les comptes. Els de JxC van fer sorollosa absència, indignats per la decisió, però sense aclarir si acceptarien l'acord si se n'arribés, sempre sota la illuminada guia del seu secretari general. Mentrestant el chef dels Keystone Kops, Illa, anuncià una feroç esmena a la totalitat, val dir, guerra a mort. Que ningú pensi el que és obvi: que hi hagi un acord de base amb ERC.
Els comuns es van presentar a la negociació amb esperit estalviador: com que no hi havia temps al capvespre del diumenge per fer un estudi detallat dels comptes i acordar pactes, proposen un intercanvi global de cromos, un do ut des: jo t'aprovo els pressupostos de la Generalitat i tu m'aproves els de la batllia.
Com que el govern de la batllia es compon de comuns i socialistes, ja
tenim el tripartit per via de fet. I de fet pressupostari, que és el més
sòlid de tots. La qüestió és si JxC,
invocant la sacrosanta unitat de Jordi Sánchez, es plega i es manté a
dins d'un govern amb suport directe dels comuns i indirecte dels
socialistes. Pura política espanyola.
