Com el seu nom indica, el parlament és un lloc on els diputats es reuneixen per a parlar. El normal entre gent civilitzada, quan hi ha acord de reunir-se per parlar, és escoltar els altres. No fer-ho és una falta d'educació i absentar-se ostentosament mentre algú està a l'ús legal de la paraula és un insult. Tant més greu quan el que ho fa és el president del govern que té una doble obligació d'escoltar el que es diu, sobretot si es fa amb la moderació de to del diputat Canadell, encara que el contingut del seu discurs sigui crític, fins i tot àcid. Escoltar el que els altres diuen al parlament està en el sou del president de la Generalitat. El que no sembla és estar dins el seu sentit de l'educació, d'allò que els italians anomenen corretezza parlamentaria, correcció parlamentària.
Aquest insòlit gest del president Aragonès palesa més que una manca de correcció. Se n'albira un tarannà autoritari molt perillós. Darrere el discurs d'esquerra s'amaga -cada cop menys- una ambició hegemònica i intolerant que, al costat de la pràctica de controlar els mitjans públics de comunicació, és a dir, de negar la llibertat d'expressió, frisa amb el feixisme.
Tan sols els dictadors es neguen a escoltar el que no els agrada encara es digui dins el marc parlamentari i encara ho digui el seu aliat!
No vol ser alarmista, però s'obre un temps en què a més de per la independència, caldrà lluitar per la democràcia i la llibertat d'expressió.
