El que demana el nou preacord és una mena de vot de confiança per a una repetició de la fórmula del govern anterior. S'assegura que els que ho proposen no defalliran aquest cop a la seva voluntat d'assolir els dos objectius de la reconstrucció social i la independència. Sánchez l'ha expressat amb claredat: deixeu passar quatre anys i llavors, parlarem i veurem quins i quines tenien raó (ells) i quines i quins estaven equivocades (els altres, sobretot si n'eren crítics) i riurem. El que no se sap és si de dolor. És un vot de confiança que es demana per deixar els mitjans públics de comunicació sota control absolut d'ERC, com han estat fins ara. Cal ser un negat del cap als peus per empassar-se aquesta burla. Fins ahir mateix els van fer servir sense atur ni escrúpols contra JxC. Just quan Sánchez i Aragonès presentaven el preacord, el senyor Sergi Sol dedicava el seu verí (de veritat) a JxC en prova de lleialtat mútua, com diu el seu assessorat, Aragonès.
Encara que els dos representants, Aragonès i Sánchez, jurin en arameu que el preacord no equival al triomf de ningú, és clar que és un preacord amb la música i la lletra d'ERC amb acompanyament de JxC. A més a més, inclou expressament l'altre preacord de la CUP/ERC que JxC va rebutjar al seu dia.
Pel preacord, JxC accepta expressament l'estratègia d'ERC. Que hi hagi reciprocitat no significa res, atès que no hi ha estratègia de JxC, llevat de la voluntat de respondre si, dins dos anys, no hi ha hagut resposta favorable espanyola a les demandes catalanes.
És de suposar que la voluntat, també clarament expressada del gobierno espanyol, d'excloure de l'hipotètic diàleg qualsevol menció a l'autodeterminació i la negació del Congrés a tramitar una llei d'amnistia es consideren factors secundaris que no minven pas la viabilitat de la taula de negociació. És una taula on s'esmorza amb rodes de molí.
Com que les noves eleccions no semblen recomanables, els militants de JxC són cridats a decidir entre acceptar el preacord i entrar a un govern amb totes les garanties d'endarrerir el procés cap a la independència fins a calendes greques o rebutjar-ho i permetre un govern en solitari d'ERC. És el que va dir Sanchez pel cas, per a ell improbable, que el preacord fos rebutjat. I del desastre que estaria el govern en solitari d'ERC estan convençuts fins els d'ERC.
És una elecció diabòlica que presagia la fi de l'independentisme si no
es concreta aquí i ara l'estratègia per a la independència. Dir que la
farà el think pentagon que anomenen centre de decisió estratègica i no dir res és el mateix.