Han trigat tres anys; han estat tres anys emprenyant la gata, enganyant a tothom, dient-se independentistes. Pragmàtics, realistes, possibilistes, però independentistes.Han perseguit, assetjat i silenciat els que avisaven que no eren independentistes sinó que només estaven interessats a llur partit, val dir, llurs butxaques i privilegis.
I ha resultat que els assetjats i silenciats tenien raó.
És fort, tres anys enganyant. Com ha estat possible? Gràcies al monopoli totalitari dels mitjans de comunicació que difonen les seves mentides, la seva propaganda i ataquen l'opció independentista de debò, la de JxC.
Gràcies a la complicitat dels periodistes i comunicadors en general que han fet el joc als republicans i, llurs aliats espanyols, parlant de "partits independentistes", com si hi hagués més d'u; de dues estratègies per a la independència, quan és palès que no hi ha més que una i l'altre no és ni independentista.
I gràcies també a la complicitat d'una part de l'independentisme de JxC a la que ja li va bé parlar d'independència, però ajornar-la ad calendas graecas pretextant que és ERC qui no la vol.
El cinisme i la hipocresia d'ERC són infinites. Ha crescut i, per fi, ha guanyat unes eleccions amb una diferència d'un diputat, gràcies a l'1 d'octubre i l'empenta posterior de l'independentisme, dels que es van aprofitar mentint.
Ara volen posar fi al procés engegat fa tres anys per tornar a la política autonómica endarrerint la independència entre deu i vint anys.
JxC no pot en cap cas facilitar aquesta rendició incondicional.