Si el Parlament Europeu no protegeix els drets dels seus diputats davant les persecucions polítiques dels Estats membres el concepte de "ciutadania europea" no té cap sentit. Les institucions europees no constitueixen parts d'un sistema polític i jurídic propi, sinó que són delegacions dels Estats membres. L'aixecament de la immunitat dels tres eurodiputats Clara Ponsatí, Toni Comín i Carles Puigdemont suposa lliurar-les a l'arbitrarietat d'un Estat disfressada de procediment judicial.
La defensa dels eurodiputats presentarà una demanda de nul·litat de la decisió parlamentària davant el Tribunal de Justícia de l'UE per defectes de forma a la tramitació de l'euroordre i altres mesures cautelars. Si no obtén el resultat cercat, els afectats hauran de comparèixer davant la justícia belga i escocesa, que decidirà sobre l'ordre de detenció i lliurament (l'euroordre) emesa pel Tribunal Suprem. Sembla que, atès el precedent del cas del conseller Lluís Puig, els eurodiputats independentistes catalans no seran lliurats als tribunals espanyols. De manera que els òrgans judicials dels dos països protegiran els drets dels ciutadans europeus davant la injustícia comesa pel Parlament Europeu.
Aquesta victòria política, però posa de relleu el defecte estructural de l'Unió Europea, que nega de facto els drets dels seus ciutadans car els deixa a mercè de les persecucions dels Estats membres. Els Estats membres poden presentar directament les euroordres al PE passant per sobre del Tribunal de Justícia de l'Unió que hauria de ser el que autoritzés el suplicatori. Si el jutge Llarena pot plantejar una qüestió prejudicial sobre la interpretació de les euroordres, està reconeixent aquesta competència que hauria d'exercitar-se per tal que la protecció dels ciutadans europeus fos completa i no estigués a mercè de les persecucions polítiques dels Estats membres.
