La doble moral que habita l'ànima del VP Iglesias li permet congriar dues posicions ideològiques en una mena de síntesi superior del sentit de la revolució. Ja se sap, també que les revolucions no es fan amb barricades, sinó amb decrets al Diari Oficial de la Casta. Quan Iglesias estava a l'oposició i aspirava a assaltar el cel, no hauria dubtat en demanar la compareixença del ministre Grande Marlaska; ara que està al cel i no vol oposició, troba molt refinades raons per oposar-se a la compareixença. La idea que es tracta de fets ocorreguts molt abans del mandat de l'actual ministre oblida l'obligació del ministeri d'explicar quines mesures s'han pres per esbrinar les circumstàncies i evitar que es repeteixin. Negar la compareixença del ministre és negar la del ministeri com font d'informació. Que més voldrien les clavegueres policíaques? Aquesta història de les desavinences entre els dos socis del gobierno cansa i cansa perquè es veu que és impostada, falsa, per a consum popular. A totes les qüestions importants els dos aliats parlen amb la mateixa veu, inclosa, meravella dir-ho, la veu del Coordinador Federal d'Izquierda Unida i membre del Partit Comunista d'Espanya. A les qüestions accessòries, hi ha contrapunt. L'Unidas Podem que ha votat contra la compareixença de Grande Marlaska és el mateix que s'ha abstingut a la votació del suplicatori. Una abstenció gens perillosa atès que hi havia segura una gran majoria a favor de l'aixecament.
I això ha estat la breu història de la sobtada il·lusió de la revolució indignada. Els seus líders han estat cooptats al si de la mateixa casta que venien a sepultar. Des de les seves noves responsabilitats veuen les coses una mica diferents de quan miraven des de La Tuerka. Tot és una qüestió de perspectiva. Com sempre, els revolucionaris marxistes són esdevinguts cínics weberians, encantats de viure a l'època de l'Entzäuberung, o desencant.
