Prenc en préstec el retrat del MHP Torra fet per l'inimitable Bicman.
La meva font d'informació, Tuiter, bullia ahir d'indignació a causa del tracte rebut pel MHP Torra a TV3. El president, però, va sortir no només indemne, sinó amb el seu prestigi enfortit. Exactament com ahir, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, va provar la seva categoria per sobre una entrevista malintencionada, agressiva, impertinent i políticament esbiaixada.
La imatge que, segons opinió generalitzada, ha deixat el govern anterior és d'ineficàcia, gairebé paràlisi institucional resultat de la seva divisió interna i l'hostilitat entre els dos socis del govern, sobretot de la part d'ERC. Quant al seu president, la idea dominant és que va fer tot el possible, però, com que no va gaudir de la solidaritat i col·laboració dels seus consellers, no va aconseguir gran cosa.
I aquesta és la imatge: un president, aïllat, que ni tan sols va comptar amb l'ajuda del seu vicepresident i al qual haurien de sacrificar els seus mateixos socis, molt aficionats a aquesta pràctica bàrbara i bíblica dels sacrificis... dels altres.
L'opinió generalitzada es va trobar davant el seu mirall, amb el president donant testimoni de les seves "hores greus" a Canonges. La llegenda esdevé realitat. El president Torra hauria investit al MHP Puigdemont i hauria fet costat al president de la Generalitat en lloc de facilitar la seva inhabilitació. A aquesta situació sembla un miracle que encara es donin el bon dia en creuar-se als corredors del poder.
Un president que ha estat boicotejat, abandonat i inhabilitat, però al que no es pot oblidar. La gent el veu com un gran president de la Generalitat, capaç d'avantposar el compliment del seu deure moral a la seva conveniència personal. Això és el que fa d'ell un polític antipolític i l'apropa més a la condició d'intel·lectual políticament compromès. Les acusacions de xenofòbia al seu voltant només proven la supèrbia dels que jutgen una obra escrita sense haver-la llegit.
Només una observació al cas: crec que el president Torra hauria d'haver donat aquestes explicacions al bel mig del seu govern. Potser hi hauria hagut una crisi; potser no. Al capdavall sembla que el president no va fer-ho quan estava guiant el vaixell sense governall, en seguiment de la consigna d'unitat de JxC. Una consigna tan forta que fa veure a qui la segueix que hi ha unitat on no hi ha res de semblant, sinó, ans el contrari, desunió i enfrontament.
No hi ha cap manera d'embrutir aquest CV.
