dilluns, 8 de març de 2021

La ciutadania europea no existeix

Avui el Parlament Europeu votarà sobre la immunitat dels tres eurodiputats catalans. Segons els mitjans, tot apunta al fet que l'aixecarà. Els analistes compten 159 vots contraris dels grups d'Esquerra Unitària, els Verds i altres dissidents dels grups majoritaris: Popular, Socialista, Renew, Conservador; favorables a l'aixecament per aclaparadora majoria d'una assemblea de 705 membres. Només un miracle, es diu, pot impedir que la càmera aixequi la immunitat. 
 
I això per què, atès que el vot és secret? Perquè tothom sap que els eurodiputats voten segons línies partitocràtiques que tenen molt de nacionals i gens d'europees. És a dir, tothom accepta una prevaricació de les institucions europees que, en aquest cas concret, frisa els límits de l'arbitrarietat. La controvèrsia al respecte prova que l'assumpte afecta el fons legitimador de la pròpia UE com a Estat de dret. 
 
L'EU és un àmbit polític i jurídic propi i perfecte car disposa dels tres poders clàssics de l'Estat. Una mena d'Estat europeu de facto, amb particularitats. L'Estat que protegeix i garanteix els drets dels ciutadans europeus com a europeus. A dins d'aquest sistema, el PE exigeix un suplicatori judicial com vol una vella tradició de protecció dels diputats davant persecucions polítiques. Això és clar. 
 
Però, quina és la jurisdicció legitimada per plantejar el suplicatori? Una nacional o l'europea? No té cap sentit que el PE, que representa la ciutadania europea, actue mogut per a una jurisdicció nacional que, en tot cas, afectarà als seus ciutadans nacionals. Si de cas, hauria de fer-ho  través de l'europea que pertany a un ordre polític i jurídic diferent. És a dir, el procediment del suplicatori mostra un vici d'arrel per incompetència de la instància demanant. Si els tribunals espanyols tenen motius per perseguir ciutadans europeus, hauran de fer-los servir davant els tribunals europeus que seran els competents per demanar el suplicatori al Parlament Europeu. 
 
En cas contrari, la ciutadania europea és una quimera, puix que deixa els ciutadans europeus a mercè de les persecucions polítiques de llurs Estats d'origen disfressades de procediments judicials, o sigui, a mercè de la lawfare. I el màxim culpable de negar els drets dels ciutadans europeus, irònicament, és l'òrgan encarregat de protegir-los.