Fa uns dies, Oriol Junqueras va declarar que no li agradava haver de triar entre JxC i els Comuns. Sense cap dubte, per animar-ho, l'Ada Colau, en entrevista a la SER, demana a ERC que trenqui vincles amb JxC,
per tal de constituir un govern d'Esquerres a Catalunya, aprofitant que ja
n'hi ha u a Espanya. És una oferta sinèrgica: fem un govern
d'esquerres en sintonia amb el gobierno espanyol i, de pas, aturem l'independentisme que, sigui com sigui, és una cosa de burgesos de dretes i corruptes.
I Junqueras no vol triar.
Encara que estigués clar què s'entén a tot això per esquerres avui, un govern "d'esquerres" a Catalunya, amb ERC i Comuns tindria només 43 diputats, 51 si aconsegueix els de la CUP. Govern minoritari i amb partits mal avinguts. Caldria el suport exterior del PSC, una perspectiva de la qual ERC fugi d'estudi perquè palesa la seva claudicació i renuncia a la independència. Tanmateix, els comuns-podem són els aliats de Unidas Podemos en Madrid que, al seu cop, governa amb el PSOE. Tot queda en família si es recorda que el PSOE sobreviu amb pressupostos aprovats per ERC. Els republicans col·laboren encantats amb el gobierno a Madrid, però els fa nosa que els critiquen a Catalunya.
La fiscalia que depèn del gobierno dels aliats d'ERC inicia
accions legals contra la mesa del Parlament de 2019 i deixa clar un altre cop
que l'Estat no renuncia a la repressió; ans al contrari, la incrementa. El nou
atac ha conreat una dinàmica d'unió dels independentistes oposada al beneït
desig de l'alcaldessa que ERC trenqués amb JxC. Prova indubtable que només l'independentisme protegeix els independentistes.
Però Junqueras no vol triar entre una força
independentista i una altra aliada del gobierno del qual depèn la fiscalia que
persegueix els seus i, a més a més, vol deixar-ho sense el tercer grau.
