dissabte, 9 de gener del 2021

Tots contra la independència

Amb l'esperadíssima ingerència de la JEC a Catalunya es curulla la ferma unitat de totes les forces de la vella i la nova Espanya, que ja era nova el 1939. Cridat per l'esperit doceañista, el bloc de la nació s'ha llevat davant l'enemic comú: JxC, el MHP Puigdemont, la independència, vaja. 

Un cop identificat l'enemic públic núm. 1, cada unitat del cos nacional el combatrà amb les armes al seu abast: els jutges amb la seva lawfare a l'interior i exterior de Catalunya puix que es pensen viure al temps dels Terços de Flandes, on es va amagar el sol; el govern amb la seva repressió dels presos/es polítiques i la cerca de l'enemic pensant-se Wyatt Earp contra Billy el noi; els mitjans amb l'unànime denuncia del fracàs històric de l'independentisme "radical"; la JEC amb l'exclusió de JxC de l'esfera pública catalana per a invisibilitzar-les; els socialistes espanyols i llur delegació catalana amb la vacuna contra l'independentisme; l'esquerra espanyola en Catalunya amb la seva anatematització de la independència; i l'esquerra catalana amb el mateix ostracisme de la JEC. 

Està clar, oi? Tots contra JxC. Tots contra la independència. 

Invocar aquí les regles tradicionals del fair play i la igualtat d'oportunitats és com demanar maneres a una llamborda. Però pot ser, s'imposi un criteri de conveniència i utilitat. Si els altres participants aprofiten la desigualtat d'oportunitats per guanyar punts a la campanya i ningú no reclama la presència dels absents, el resultat pot ser contraproduent. Per tant, és probable que hi hagi una decisió dels mitjans públics de permetre la participació de JxC, encara que no a totes les possibilitats, atès que la JEC vigilarà

Tanmateix, tot això és irrellevant. Tant si es vol com si no, la campanya tornarà al voltant de l'opció independentista del president Puigdemont.

L'evolució dels esdeveniments ha fet del 14-F un referèndum, una elecció polaritzada entre una opció netament independentista, personificada pel president Puigdemont i una opció no independentista composta per una sèrie de subopcións, des d'una subopció d'independentisme "pragmàtic" amb el 80% de la població d'ERC, fins a la reducció de Catalunya a les quatre províncies, de VOX.

 Sí o no a la independència.