La notícia del nou rebuig de la justícia belga/europea a l'Estat feixista espanyol ha caigut com una bomba. El silenci, vellut i relliscós, als mitjans n'és bona prova. A Catalunya, els mitjans de propaganda d'ERC, TV3 i Catalunya Ràdio, s'han vist forçats a esmentar la notícia de passada, com si no tingués res a veure amb el país. Un parell de felicitacions desnerides d'Aragonès i Junqueras, qualificant-la de "gran notícia", no poden amagar llur desencís en comprovant una vegada més que l'estratègia de l'exili és la que prepara l'esdevenidor de la independència en contra de la claudicació que representen ells amb tota la seva garrularia. Tant com es critica l'actitud d'Europa, vet aquí el que Europa i només Europa pot fer: protegir els drets dels ciutadans europeus fins i tot contra l'arbitrarietat dels seus Estats.
És el que els exiliats van entendre des del primer moment: que Europa és una mena de "superestat" de dret i que el concepte de "ciutadania europea" no és un mot buit. Els ciutadans europeus com a titulars de drets existim. És el que els "jutges" espanyols en canvi no van entendre mai. Per a ells, "ciutadania europea" és una mera consigna sense cap contingut concret ni valor davant un tribunal de justícia. La seva "justícia" comença i acaba on comencen i acaben les casernes espanyoles. No són jutges; són botxins.
De vegades es diu que quan al govern d'octubre de 2017 el va caldre triar entre anar-se'n a l'exili o lliurar-se a la "justícia" de l'enemic, uns, els de l'exili, van mostrar més valor i decisió que els altres, els que es van lliurar. Valor o no valor, això són coses personals, subjectives. El que és irrefutable, a tres anys de l'inici de l'aventura, és que els de l'exili la van encertar en l'eficàcia de la lluita per a la independència que és el que es tracta. Van forçar l'Estat feixista espanyol a jugar en igualtat d'oportunitats davant tribunals independents i, clar, van guanyar.
És tot el contrari del que es van lliurar, que han hagut de jugar sense igualtat d'oportunitats davant de tribunals parcials i hostils i, clar, van perdre. Només els idiotes o els feixistes poden creure a la independència dels tribunals d'un Estat feixista.
Una última paraula pel que fa a l'usatge sentimental dels presos/es a la campanya electoral. Els presos/es estan patint una injustícia brutal i cal que siguin posats en llibertat al més aviat. Però no es pot oblidar que es van lliurar voluntàriament... i van equivocar-se causant un perjudici gran a l'independentisme. Seria molt de desitjar que deixessin d'invocar els seus indubtables patiments personals per causar-ne encara més perjudici, per endarrerir o fins i tot avortar la via a la independència, que és un interès general, de tots els catalans/es.
