Ahir, una jutgessa britànica va negar l'extradició de Julian Assange als EUA, on pretenen encolomar-li més anys de presó dels que va viure Matusalen. És una decisió humana que mitiga una mica l'increïble martiri de la vida del periodista australià. Però no em sembla justa pel que fa al fonament de la decisió que invoca "malaltia mental" i permet a la jutgessa mantenir engarjolat a Assange. Si no hi ha raó per a l'extradició, tampoc no pot d'haver-hi per no posar-li en llibertat i atorgar-li o no l'asil polític. Qualsevol altra decisió deixa al periodista en una situació de limbe i, per tant, de negació dels seus drets.
Mèxic ha oferit donar-li l'asil. És una oferta generosa i probablement convenient per a Assange. És d'esperar, tanmateix, que els mitjans mexicans de protecció dels asilats hagin millorat d'ençà de l'assassinat de Trotsky. Cal recordar que els EUA estan molt més propers a Mèxic que no ho estava Moscú i la tanatotecnològia molt més desenvolupada. Avui et maten amb una flor en 3D.
A Espanya, en canvi, la tendència és la contrària, atès que la posició del país vis a vis les demandes d'extradició és, diguem, incòmode, frisant el patètic. Raó per la qual, la divisió cuirassada judicial continua la persecució de l'independentisme. El MHP Torra pot ser processat de nou pel mateix "delicte" o alguna de les variacions judicials que farien empal·lidir a Bach. Es palesa una vegada més que l'ànim de les autoritats espanyoles "d'esquerres", com el de les dretes, és perseguir sense límit l'independentisme. L'anomena "radical" per tal de contribuir a la mistificació que hi hagi o pugui haver-hi un independentisme que no sigui radical, és a dir, independentista.
L'única sortida d'aquesta guerra permanent dels espanyols cap a Catalunya és la independència i aquesta depèn del resultat de les eleccions/referèndum del 14-F.
