L'Estat espanyol és conscient que es juga molt el 14-F, potser la seva supervivència. Necessita una desfeta rotunda de l'independentisme que permeti acabar d'una vegada per totes amb la perpètua insubordinació catalana. Necessita excloure l'independentisme del govern de la Generalitat i substituir-ho per un altre d'aliança d'esquerres espanyoles i catalanes inequívocament compromesa amb el retorn a l'autonomisme. Si aquesta desfeta no es produeix i el resultat dóna una majoria independentista, encara que sigui tan inoperant com la de la legislatura passada, el desgavell s'enquistarà, com ho farà la inestabilitat espanyola.
Doncs, l'Estat ha declarat xafarranxo de combat a totes les seves unitats, polítiques, mediàtiques, institucionals. Tot el foc s'ha de concentrar sobre la llista de país de JxC, o llista del president Puigdemont. No esmentar-la, fer-la desaparèixer, com si no existeix, com pretenia Junqueras quan vaticinava que caldria triar entre ERC i PSC, no duu enlloc. No hi ha manera de silenciar la candidatura de JxC/Puigdemont ni tan sols comptant amb els entrebancs reglamentaris dels espanyols.
S'imposa una revisió de l'estratègia. L'inútil ostracisme deixa pas a un atac frontal, públic expresso a JXC. Sense dubte l'agressivitat donarà més relleu a la candidatura que es vol vèncer, però, a la vista del canvi d'opinió a favor de la independència, no hi ha una altra opció. Si no pots ignorar-los, tracta de destruir-los, encara que sigui al preu de la dignitat. Ens havien avisat que la campanya electoral seria bruta. I per cert que ho és. L'acusació de "nacionalisme excloent" a JxC revela dos ordres de cinisme: el de demanar l'exclusió d'algú acusant-lo d'excloure; i el de fer-ho amb el suport dels vots del senyor Valls, gran deportador xenòfob del país veí.
La consigna és clara: a l'enemic de JxC, ni aigua. Cal bastir un govern d'esquerres no independentista, "sense complexos". El candidat Illa crema els vaixells i ofereix a ERC els vots del PSC de franc per tal que no hi hagi un govern amb JxC. Això deixa molt malament la imatge d'en Junqueras parlant de triar entre ERC i PSC. Ja no pot amagar més l'existència d'un pacte dels republicans amb els comuns que s'ha manifestat en l'aprovació dels pressupostos municipals i que es tractarà de repetir a la Generalitat.
Aquest pacte que governa Barcelona sella un destí molt fosc per a la llavors brillant ciutat mediterrània, sotmesa a una degradació urbana sense límit. És l'opinió majoritària dels barcelonins. L'ombra que projecta sobre Catalunya sencera és anguniosa: la nova normalitat del presidente Sánchez i els seus aliats de Podemos i ERC.
Només una majoria de vots netament independentistes pot aturar aquesta deriva cap enrere.
