Ja sé que la notícia és de 2018. De fet, començo el meu relat molt abans.
La democràcia es va inventar a Atenes fa uns 2.500 anys. Era una democràcia imperfecta perquè només ho era pels ciutadans, és a dir homes lliures, no per a les dones o els esclaus. Però va ser democràcia i, de fet, les democràcies actuals són el mateix amb la ciutadania eixamplada a tothom major d'edat.
I quina era la base de la ciutadania atenesa? La igualtat. No pas la igualtat material, sinó la igualtat davant la llei, la igualtat de drets i d'accés a l'espai públic, que els grecs anomenaven "isegoria" o igualtat de possibilitats d'expressar-se a l'espai públic.Tots els ciutadans tenian el mateix dret a dir la seva a aquest espai. A més a més, la pròpia condició de ciutadà depenia d'aquesta participació a l'esfera pública, a la vita activa, com deia Hannah Arendt. Qui no participava a la vida pública era un idiotes.
Es pot dir demòcrata qui no respecta el principi d'isegoria? Òbviament, no, prquè nega el dret dels altres a dir la seva en públic. I es pot dir d'esquerres si no s'és demòcrata? Alguns diran que sí; els que diuen que Stalin o els comunistes són d'esquerres. El contingut essencial i definitori de l'esquerra, però, és la igualtat. L'esquerra va néixer a la lluita contra els privilegis i desigualtats de l'antic règim. La igualtat davant la llei, la isegoria.
Si algú no respecta la isegoria, no pot dir-se demòcrata ni d'esquerres.
Anem a la realitat aquí i ara. No ja al segle V abans la nostra era ni tampoc a 2018. Aquí i ara és un fet comprovat i universalment reconegut que els mitjans públics de comunicació a Catalunya es troben sota control d'un partit polític, ERC, que els fa servir com a aparells de propaganda del partit, sense gens de respecte pel principi d'isegoria.
El resultat pràctic és que els mitjans públics enlairen ERC mentre fan el buit a l'independentisme de debò, seguint les consignes dels dirigents republicans, Junqueras, Rufián i altres que volen reduir a l'ostracisme l'opció independentista de JxC/MHP Puigdemont. El benefici d'aquest atropellament no és minso perquè la funció de llurs mitjans és donar crèdit a una farsa i una mentida: que un partit que no és independentista, sinó que fins i tot està contra la independència, sigui presentat com a "partit independentista" al mateix temps que se silencia l'independentisme.
El rebuig al principi d'isegoria, la negació del dret d'igual accés a l'esfera pública és contrària a la democràcia i, per descomptat, a l'esquerra. És, en canvi, el vici comú del comunisme i el feixisme. Trieu el que vulgueu per entendre un partit que dient-se d'esquerres nega el principi d'isegoria.
És també una mostra de corrupció si per corrupció s'entén l'ús de recursos públics (RTV3 en aquest cas) per a interessos privats. Cal recordar que un partit és un ens privat, encara que transitòriament tingui funcions públiques. La propaganda pròpia i el rebuig a l'isegoria són les formes més detestables de la corrupció
L'experiència és unànime: si un partit del govern controla els mitjans de comunicació, el resultat és sempre la dictadura, la tirania.
Quan el ciutadà Thomas Jefferson deia preferir uns mitjans (llavors només premsa escrita) sense govern a un govern sense mitjans no se l'havia acudit una tercera i molt pitjor possibilitat: un govern "amb" mitjans de comunicació.
I quan el filòsof Locke deia que només era legítim el govern basat en el consentiment de la gent i que, sense aquesta condició, el legítim era la rebel·lió, tampoc no se l'havia acudit que el govern pogués fabricar artificialment el consentiment a través el control dels mitjans.
Això ha estat cosa del nostre temps.
