Reina el desgavell a ca ERC. Com que ja disposen de dades confidencials (aquests tot ho fan d'amagatotis) que apunten a una monumental desfeta republicana, no saben que fer. Havien planejat una victòria el 14-F com a un passeig, propiciat per: a) la força de les idees d'ERC; b) la feblesa orgànica de JxC; c) el suport directe i indirecte del govern i els mitjans espanyols; d) el seu control dels mitjans de comunicació a Catalunya. Però ha resultat tot a l'inrevés i han caigut en un estat de pànic que encara farà més inevitable i estrepitós el seu enfonsament: a) ERC no té cap idea forta que pugui fer-se servir com a guia de l'acció; b) la feblesa orgànica de JxC ha estat compensada per la claredat de la seva idea/força, la independència; c) el suport del govern i els mitjans espanyols és contraproduent; d) poden controlar els mitjans de comunicació, com a aparells de propaganda republicana sense gens de vergonya, però han perdut la batalla a les xarxes, on JxC gaudeix un suport gairebé unànime, mentre el desprestigi d'ERC és total i ja no hi ha temps per revertir aquesta tendència.
L'estat de pànic del candidat Aragonès li fa desvariar. I el marriment que produeixen les seves murrieries a tota hora a través de TV3, la tv del règim, es compensen amb el goig de la seva total falta de sentit del ridícul. Diu el molt primparat republicà que si els deus li són favorables el 14-F farà un govern amb JxC, CUP i Comuns/Podem, això que el gran teòric del marxisme antediluvià, Tardà, anomena "govern d'àmplia base". L'àmplia base de Tardà inclou, clar, el PSC i el PSOE, atès que els Comuns/Podem governen amb els socialistes a Barcelona i Espanya. També s'amplia la base a la "dreta convergent" que el líder de Santako vol destruir com sigui. I tot això provocarà un desgavell encara major.
Oi que les xarxes són avui essencials per contrastar opinions? No acabava el candidat Aragonès de fer públic el seu ampli i benèfic propòsit i ja tenia un enèrgic tuit de Jessica Albiach jurant que mai, mai, participarien en un govern amb JxC.
Els republicans poden no tenir-ho clar, però els comuns/podemites sí que ho tenen: cap pacte amb cap partit independentista, es tracti d'una independència real, pragmàtica o sinal·lagmàtica. Les línies estan marcades al voltant de l'únic eix que importa: independència sí no. Doncs, les eleccions del 14-F es presenten molt polaritzades, perquè es tracta d'un
referèndum.
Tot plegat, és evident que el discurs d'en Pere Aragonès és un cúmul de mentides. Però té un fil fàcil d'esbrinar: l'intent de trencar la lògica de la polarització inventant-se un fals termini mitjà entre la independència i la no-independència. Aquesta quimera no serveix per a res a la causa de la independència de Catalunya. Només serveix per conservar les cadires, privilegis i càrrecs de la cinquena columna espanyola a Catalunya, ERC.
