És clar que no, que la ciència no pot posar dades electorals. Això és una competència política i els polítics no poden relliscar llur responsabilitat sobre els científics. La ciència és políticament neutra. Les eleccions estan convocades i han de celebrar-se a la data prevista tret una catàstrofe que ho faci impossible.
Es pot preveure catastròfica la situació el 14-F? El 14-F no es farà res que la població no faci cada dia: cues a supermercats i tota mena de llocs, anar a treballar en transports públics omplits de gom a gom, o recollir els nens a les escoles, obertes i refrigerades per ordre de dalt. Els experts diuen que l'efecte de les festivitats nadalenques ha estat menor del que es preveia. A més a més hi ha temps per garantir la seguretat general amb mesures addicionals, com permetre el vot en dos dies, cridar per grups d'edat, habilitar més punts de votació, etc. A Portugal hi ha convocades eleccions presidencials pel 24 gener i ningú no parla d'endarrer res.
Científicament no es pot preveure una situació catastròfica que justifiqui l'ajornament. La decisió última és política i, pel que sembla, el govern ja l'ha presa, encara que ho digui amb la seva habitual boirosa ambigüitat. Les eleccions s'ajornaran si no hi ha cap alternativa consensuada. Quina pot ser aquesta alternativa a l'ajornament sinó el no-ajornament? I com es donarà un consens al voltant del no ajornament si el mateix govern està per l'ajornament?
Aleshores, quan es diu "govern" s'està parlant dels dos partits dits independentistes, JxC i ERC. Però n'hi ha diferències abismals entre tots dos. JxC es deixarà arrossegar a la posició d'ERC, encara que podria oposar-se i provocar una crisi sense precedents, perquè sigui quina sigui la decisió les seves expectatives electorals són favorables.
El problema, el dilema, sembla afeixugar ERC que no havia previst que les coses d'aquest món són mudables i la fortuna capritxosa. Els mateixos que van insistir fins a l'avorriment al MHP Torra perquè convoqués eleccions i que van aprofitar la seva inhabilitació per convocar-les a correcuita, són aleshores els més interessats a ajornar-les. Així passen les glòries del món. Sense dubte esperen que tres o quatre mesos més serà prou temps per fer una remuntada cap a l'opinió pública. La remuntada, però, pot acabar en una caiguda encara més greu.
El cel és immisericorde i forçarà ERC a esgotar el calís de fel: prendre una decisió política per raons partidistes i que sigui irrellevant. Amb ajornament o sense, les expectatives electorals d'ERC són desfavorables com són favorables les de JxC.
