divendres, 15 de gener del 2021

La xerrameca del 50% contra

El discurs d'en Junqueras, d'universal abast per la falta de principis i un oportunisme feixuc i aclaparador, és un prodigiós exercici de fariseisme. Totes les propostes positives, constructives són seves; tots els errors, deslleialtats, retrets, ineficàcies, contradiccions i corrupcions, inclosa l'inevitable DIBA, són de l'adversari. Un adversari que viu obsessionat amb la idea de destruir ERC. Sort que l'entrevistat aclareix que mai parla de "les propostes dels altres". Podríem arribar a pensar que pateix l'obsessió que vol encolomar a JxC.
 
 El punt essencial de la seva proposta, l'eix que guia és el diàleg, un diàleg perpetu, obert, sense límits. El diàleg ideal, com forma platònica, que imprimeix caràcter com persona "dialogant" (i bona, sigui dit de pas) participant en el "diàleg universal dels creients", una mena de "sacerdoci universal dels cristians", de Luter. Diàleg fins a quan? Obvi, fins que siguem prou, molts, molts més que el 50%. Fins que la gent es cansi de patir greuges colonials de l'Estat. Ho diu gairebé literalment. Mentrestant, si de cas guanyessin les eleccions els partidaris de la via unilateral, el fariseisme recorda que a ERC també li agrada la via unilateral perquè, com bona opció vaticana, posa un far a Déu i una vela al diable. 
 
Som independentistes, però hem d'esperar a ser més del 50% car tenim un altre 50% en contra. Aquí rau el nucli de la qüestió. Al meu article d'avui a elMón.cat, titulat "La pragmàtica era retòrica" va del tema. Dir que a Catalunya hi ha un 50% contrari a la independència és tan fals que resulta immoral. Tothom sap, inclòs Junqueras, que, pel que fa als recomptes i en enquestes, l'independentisme representa 47% i escaig mentre que el no-independentisme només arriba al 35% (i no és gens ni mica clar); la resta és indiferent, s'absté o vota nul. 
 
No hi ha doncs un 50% contra la independència. Hi ha entre un 75% i un 80% de partidaris del referèndum. En som prou per fer la independència i tan sols ens cal provar-ho mitjançant unes eleccions amb garanties com les del 14-F que, pel seu significat, seran referendàries. Això només es pot negar fent trampes de trilers, com l'intent d'exigir que el 80% de partidaris del referèndum sigui de partidaris de la independència; o fent-les més refinades, jesuítiques, d'estil vaticà, dient que no podem fer la independència contra el 50%, és a dir, reproduint el fals discurs del president Sánchez que Catalunya està dividida al 50%. 
 
Dues qüestions més que Junqueras coneix, però, òbviament, amaga, una sobre la xifra i una altra sobre el grup de referència. Pel que fa a la xifra, si el 50% va ser prou en Quebec i Escòcia, ha de ser-ho en Catalunya. Pel que fa al grup de referència, a les democràcies parlamentàries, el parlament pren les decisions per majoria d'escons. Barrejar la majoria parlamentària amb l'electoral i la censal és una trampa més que farisea; és saducea. Com que a la legislatura passada, una majoria absoluta independentista no va proclamar la DUI, la inconfessa intenció de la xerrameca d'en Junqueras és evitar que ho faci el nou si la majoria es repeteix. 
 
Per això es vol canviar la xifra mínima des de la democràtica 50% +1 fins a altres quantitats que depenen de l'arbitrarietat dels partits.