És fama que el més famós dels germans Marx, Groucho, va definir la política com "l'art de buscar baralla, trobar-la a tot arreu, diagnosticar-la incorrectament i aplicar les mesures equivocades". Al capdavall, si no ho va dir, podria haver-ho dit, com diria el propi Groucho. La ridícula posició a la que s'ha ficat de quatre potes el govern apunta en la mateixa direcció amb agreujants deguts a les peculiaritats culturals.
El govern diu que s'afronta al dilema de si ajorna o no les eleccions, però que ho farà mogut per un criteri estrictament científic/sanitari, sense caure en baixos interessos polítics. Però això és com jurar als quatre vents que un és una bona persona i té el mateix valor. Un govern és un òrgan polític i totes les seves decisions són polítiques, tant si es prenen per raons sanitàries com si no. Són decisions polítiques pels efectes, perquè impacten sobre interessos en conflicte.
En aquest cas, a més de política, la decisió d'ajornar o no les eleccions és irrellevant per als partits que son decisius a l'hora d'adoptar-la, JxC, ERC i la CUP. Els altres aquí no compten. Tant si les eleccions s'ajornen com si no, el resultat que avui es preveu a les xarxes i s'intueix al carrer no variarà prou. La tendència és a un triomf de JxC i una desfeta d'ERC. El que està en debat es la magnitud de la desfeta. No sembla probable que la tendència s'inverteix. Si ERC no va saber realitzar el que deia tenir planejat com a govern eficaç, encara menys sabrà sortir-se'n en tres o quatre mesos més sense cap mena de planificació i en perpetua baralla electoral bruta.
Quant a JxC la decisió també és indiferent: si les eleccions no s'ajornen, compta amb l'impacte dels èxits de l'acció exterior del independentisme "juntaire"; si s'ajornen, tindrà més temps per enfortir-se orgànicament i trencar el mur d'ostracisme als mitjans erigit per ERC.
L'ideal des del punt de vista de l'interès comú és que la decisió es prengui per criteri científic. En aquest cas, això ha de venir garantit no perquè els polítics siguin éssers angelicals, sinó perquè sigui quina sigui la decisió, serà políticament irrellevant. Pel que fa a ERC, la seva desfeta sembla inevitable en qualsevol cas; pel que fa a JxC, el seu triomf. Mireu per on la "jugada mestra" de treure's de sobre el MHP Torra va ser un greu error que ha palesat l'absoluta incompetència d'ERC al govern.
Un resultat que hauria entusiasmat a Groucho Marx.
