Ramón Cotarelo (2020)
El manantial. La Biblia del Neoliberalismo
M'encanta aquest títol. Fins on sé ha estat el de dues novel·les, una de Mijail Lermontov (1840) i l'altra de Vasco Pratolini (1947), ambdues portades al cine diverses vegades. L'heroi del rus és byronià; el de l'italià, un feixista i tots dos relats són crítics, irònics. La fontana, una novel·la d'Ayn Rand (1943) i un film de King Vidor (1949), presenten una nova versió: l'heroi del nostre temps com el superhome nietzscheà, sense ironia. Tots dos, novel·la i pel·lícula, però sobretot la novel·la, objectes de "culte" de la feraç comunitat de seguidors/es d'Ayn Rand, anomenats "objectivistes", disseminats a tot arreu el món i amb arrels especials a l'angle-saxó.
És la història d'un geni, un "superhome", Howard Roark, jove arquitecte de força i inspiració creadora en lluita quasi artúrica contra l'esperit de mediocritat de la professió, sotmesa a la vulgaritat del mercat. Vol ser la història del combat entre l'individu i les forces col·lectives, la lluita del creador contra les imposicions de la vulgaritat, emparades en la intervenció de l'Estat. Un relat de glòria de l'esperit creador del capitalisme per sobre les forces col·lectivistes. És a dir, un resum, la bíblia del neoliberalisme. Cap altre text ha palesat amb tanta claredat l'esperit neoliberal com l'al·legat de Howard Roark en defensa pròpia al seu procés. És un text fidelment reproduït al film que tots els neoliberals coneixen.
El meu assaig tracta de posar en context la novel·la i el film, investigant una mica sobre la personalitat de l'autora que també va ser la guionista de la pel·lícula. Crec que paga la pena saber que un dels llibres més llegits al món, només per darrere de la Bíblia als Estats Units, que hi ha exercit i encara exerceix una gran influència, hagi estat escrit per una jueva russa emigrada als Estats Units el 1926, Alisa Zinovievna Rosenbaum, Ayn Rand.
La Fontana segueix objecte de crítiques sovint ferotges, com contrapunt al fet sorprenent que també sigui un best-seller al cap de 77 anys de la seva publicació i 38 de la mort de l'autora. Tan gran és el ressò de La fontana que ha estat tractat pels Simpson, els millors (i més benevolents) crítics el 2018.
Tot això pertany al terreny de l'art i la ficció. El que no és art ni ficció, sinó la realitat més consistent, la natural naturalesa, la que segon Oscar Wilde imitava l'art, és el que va fer un ciutadà nord-americà el 2010 i que prova de l'empenta d'Ayn Rand. El ciutadà Nick Newcomen va fer un viatge en cotxe de 12.000 kms, per tot el país amb un GPS a la mà per pujar després aquesta imatge a Google Earth. Llavors, el nom d'Ayn Rand es pot llegir des d'Oregon fins a Nova Orleans, des de Califòrnia fins a Michigan.
