La cortina de fum de la conxorxa del VP Costa amb l'extrema dreta per tal d'amagar la canina aprovació dels PGE ha estat un nyap. Totes les bateries republicanes exigint amb escarafalls fariseus que Costa es fes l'harakiri i la fúria tuitera de Sergi Sabrià no han aconseguit res. L'escàndol de l'aprovació continua creixent i Josep Costa, destinat a ser el cap de turc de la nova onada de brutícia, va veure com pujaven les vendes del seu llibre, Eixemplant l'esquerda. La cortina, un nyap.
No patiu. Una nova cortina de fum treu el cap a l'horitzó i molt més engrescadora que el raquític pretext de l'extrema dreta. I amb prou perspectives de soroll. Més que soroll, un terrabastall de santa indignació en seu judicial i política.
Després d'haver sigut detinguda una breu estona, la senyora Núria Marín surt processada sota imputació de diversos delictes. La senyora Marín, del PSC (dada que la premsa va oblidar als titulars, com s'ha assenyalat a les xarxes), ja ha declarat que no té cap intenció de dimitir, a desgrat d'ERC que aplica al cas el que es pot anomenar "protocol Laura Borràs", també conegut pel molt més vulgar nom de "llei de l'embut".
La dimissió per raons polítiques o judicials és una pràctica tan desconeguda a l'Estat espanyol que un sovintejat acudit fa del verb dimitir un nom rus. La batllessa Marín segueix l'exemple de gairebé tots els càrrecs polítics: no dimitir, com tampoc no ho fan els càrrecs d'ERC.
Tanmateix, ERC creu haver trobat el tema del dia per inundar els informatius i tertúlies als mitjans que controla, que són tots. El destí de la batllessa Marín no és a envejar, ja que el seu assetjament serveix per fer creïbles les seves promeses de no pactar amb el PSC en cap cas I, com que encara no hi havia prou, els republicans han portat la cortina, el fum i el terrabastall a la Diputació de Barcelona, la famosa Diba, malson dels republicans.
Aquestes diputacions, institucions de l'ancien règime, no són res més que ben proveïdes borses per repartir diners públics en subvencions i prebendes segons criteris de partits.
Precisament per aquesta seva condició de molt cobdiciada i opulenta dama, en prou feines pot ERC suportar veure's privada d'accedir-hi i gaudir la seva part al quilombo financer i Rufián, que sap molt de diners públics, dels que viu fa anys, va piular i repiular aquest innoble espoli fins a la nàusea.
Tot aquest terrabastall no pot amagar que l'atac a la Diba és al fons, un altre atac a JxC. L'objectiu real és JxC. És el diabòlic pacte de la Diba.
Campanya bruta, oi? I sempre una mica ridícula. Encara que hi hagués raons per a la moció de censura, com pensa ERC que JxC pot donar suport a una moció de censura contra la presidenta del seu propi govern?
Això només és capaç de fer-ho ERC.
