Se'n recorda el respectable quan els republicans exigien vuit dies per setmana i vint cinc hores al dia al MHP Torra que convoqués eleccions? Així com Carme Forcadell terminava llavors totes les seves intervencions amb un catonià "president, posi les urnes!", els d'ERC ho feien amb un "president, convoqui les eleccions!". Es dirien dos moments iguals de ferma voluntat democràtica, idèntics, de no ser per una petita diferència, que diria el subtil Borges. Forcadell volia obrir el camí cap a la independència; ERC volia tancar-lo. La història no es repeteix; i, si ho fa, deia Marx que deia Hegel, la segona part serà una caricatura de la primera.
Doncs, els republicans tenien pressa, perquè veien "l'espai convergent" destarotat, esqueixat, esmunyit, desballestat i volien aprofitar l'ocasió per guanyar-li per fi les eleccions i conquerir l'hegemonia dins l'independentisme. La seva política d'eixamplar la base havia reeixit, tenien propostes positives a posar sobre la taula que posarien a la taula de la negociació, controlaven els mitjans de comunicació i les enquestes els miraven com a segurs vencedors. "President, convoqui les eleccions!". Com deien els savis: una caricatura.
Els mitjans de comunicació segueixen aparells de propaganda d'ERC; les enquestes, només faltaria, segueixen pronosticant la victòria de l'independentisme "pragmàtic"; la proposta positiva de la taula sobre la taula es recolza sobre una promesa del president Sánchez. Per què la peremptòria exigència d'ahir s'ha tornat el globus sonda d'un possible ajornament?
Perquè l'actual direcció d'ERC, com els gossos, va ensumar l'aire i es va assabentar de sobte que n'havia canviat el sentit. I l'indicador principal van ser les xarxes, totes capgirades contra ERC. Els seus "ideòlegs" (que són en realitat "tuitideòlegs") prediquen que les xarxes són una "bombolla" i la bombolla els ha esclatat als nassos.
L'aprovació dels PGE ha estat el darrer clau al taüt del rotllo de l'independentisme "pragmàtic". No hi ha hagut cortina de fum capaç d'amagar la brutícia definitiva de sacrificar Catalunya i els presos/es polítiques a l'estabilitat de l'Estat espanyol i de pas dels diputats republicans. La farsa de l'autonomisme possibilista disfressat d'independentisme "pragmàtic" s'ha acabat amb el llautó unionista d'ERC a la vista de tothom.
La qüestió de la independència és el punt de fuga del surrealisme d'ERC. Mentre el candidat Aragonès difon pels camins del Senyor el missatge del partit, centrat a la independència i la reforma social, el partit continua eixamplant la base en persones contràries a la independència.
Tot això són elements que expliquen el canvi d'ERC pel que fa a les eleccions; però el més important és que "l'espai convergent" s'ha reorganitzat i ha florit com a un "espai per a la independència", amb una llista del MHP Puigdemont que es perfila com a guanyadora amb majoria aclaparadora.
Potser els republicans creguin que a aquests dos mesos que supliquen aconseguiran algun resultat tangible per fer-se una mica de cartell a un ambient hostil. Obliden que el president Sánchez va parlar d'obrir el diàleg després de les eleccions catalanes; no després de dos mesos, sinó després de les eleccions, oi?
No hi ha altra a anar-se'n a les eleccions a la situació actual.
En qualsevol cas, si el pretext és la Covid, sigueu valents i ajorneu les eleccions un any, com van fer els xinesos. Si el gobierno espanyol combrega amb el turquès no es veu perquè el govern no hauria de combregar amb el xinés, al cap i a la fi, d'esquerra i comunista.
