No correu, parbleu! Preneu el vostre temps. Esgoteu els terminis. Les presses mai són bones. No caieu al parany de l'eficàcia pragmàtica. Cal que la llista sigui fidel representació del país que vol dur a la independència. Cal que tingui la doble condició d'unitat de voluntat i pluralitat d'ánims i conviccions. E pluribus, unum. La llista no només ha de ser la llista del país, sinó la llista que el país vol, la llista que la gent vol votar perquè no pertany a ningú, a cap partit, tendència o facció i, per tant, és la llista de tothom.
Per cert i queda clar a la resposta de Laura Borràs, el MHP Puigdemont és el principal actiu del partit JxC, perquè és el principal actiu de Catalunya com a un tot, com a nació. La veritat és el tot, va dir Hegel, que, d'això ho sabia tot. Vet aquí un partit que es posa al servei del legítim president de Catalunya i, tot conservant la seva utilitat instrumental com a partit, esdevé un moviment.
La llista ha d'estar preparada per confrontar la campanya en contra, negativa, de brutícia, que ERC ve anunciant reiteradament, i no ha perdut un sol minut a posar-la en pràctica. La llista ha d'estar cuirassada contra els atacs que ja vénen de camí, i això s'aconsegueix per dues vies paral·leles: a) no parlar mai malament dels altres independentistes, encara que no se'ls tingui per tals, ni respondre a les seves provocacions; b) fer campanya en positiu a tot arreu explicant com es confronta l'Estat amb intel·liguèntsia i els beneficis de la independència per a tots els catalans, començant pels que són a la presó i a l'exili.
Recordeu: Donec perficiam.
