dilluns, 7 de desembre del 2020

Nostàlgia del genocidi

Què entendrà aquest home per "nostàlgia"? Té una tendència a la grandiositat impostada i buida, pròpia de la tradició castellana-imperial. La seva idea d'Espanya, idèntica a la d'Aznar, es mesura per la dimensió i ubiqüitat de les banderes borbòniques. Una de les seves consignes electorals, "Más España", palesa un tarannà imperial subconscient d'arrels franquistes. O no va dir fa uns dies que la constitució de 1978, segon acte del cop militar de 1936 i subseqüent dictadura, és la fita més important de la història d'Espanya?
 
Tota aquesta retòrica nacional espanyola, que fa ressò de la teatral grandiloqüència franquista es barreja al nostre personatge amb un esperit frívol, alegre, superficial, amb una mica de simpatia trilera i gens d'amiga de perdre's en cavil·lacions. 
 
Així, doncs, que entendrà aquest noi per "nostàlgia"? És de sospitar la intenció de treure gravetat al desig dels militars d'afusellar a 26 milions de fills de puta. No té gens de transcendència; es tracta d'unes velles glòries que sospiren per un passat que mai tornarà. Petiteses. Potser és la seva intenció, però, a la realitat, "nostàlgia" significa quelcom molt diferent. Si ens posem científics, és un desig malaltís de tornar a la llar; si literaris, és l'ideal que mou Ulisses al seu viatge cap a casa, a Ítaca. 
 
Quina és la casa, quina l'Ítaca, a quina llar anhelen tornar aquests nostàlgics? A un lloc que coneixen bé, al qual pertanyen en ànima: el genocidi; en aquest cas, de 26 milions de persones.