El delicte de sedició és una pura invenció del poder polític. Cap Estat, cap govern del món accepta de gust el dret dels ciutadans a oposar-se-li i per això s'han inventat aquest delicte. El dret dels ciutadans a pensar el que vulguin dels governants, que són una colla de lladres i imbècils, de criminals o de bones persones és un dret encastat a la llista de drets fonamentals; es diu llibertat de pensament i consciència i va ser reconegut oficialment molt abans de les pomposes declaracions "universals" de drets, com a llibertat de confessió religiosa al tractat de Westfalia de 1648. Amb el seu germà bessó, la llibertat d'expressió, constitueixen el pilar de tota societat civilitzada. És un dret encara més fonamental que els drets fonamentals perquè és el requisit indispensable sense el qual cap dels altres drets fonamentals no es pot exercir.
I és un dret intangible, no perquè els poders polítics, reis, presidents, parlaments, policies, jutges i botxins no vulguin suprimir-ho, sinó perquè no hi poden.
El pensament és el fòrum íntim de les persones i ningú no pot legislar-ne. Si poguessin, cap dubte que ho farien. La lògica del poder, de tot poder, la voluntat nietzscheana de poder, der Wille zur Macht, és insaciable. Per assolir la pau i la tranquil·litat davant la por hobbesiana als altres, a tots els altres que tenen la mateixa por que ell, li cal destruir-los per a fora i per a dins si pogués. Però no pot. L'ésser humà és constitutivament lliurepensador. La llibertat de pensament no és matèria de llei (és a dir, no es pot falsejar) ni a aquest món, com dret positiu, ni a l'altre, com dret natural, diví o el que vostès vulguin.
Els polítics espanyols, probablement els més sotmesos, indignes, covards i lacais del món, volen que els "insults al rei" siguin delicte. És a dir, jo puc pensar (com ho penso) que el rei és un porc, un canalla i un imbècil, però no puc dir-ho, so pena de patir la merda judicial repressiva espanyola. Només els tirans més atardats a l'escala de l'evolució humana, els primats polítics, gosarien prohibir la llibertat de pensament. La resta, els governants "civilitzats" i fins i tot "progres" i "d'esquerres", assabentats que no es pot impedir-la, reconeixen generosament la llibertat de pensament. Però, diuen, cal regular la seva manifestació externa, la llibertat d'expressió sempre, per descomptat, en interès d'objectius molt més alts, nobles, com la seguretat de la Pàtria, la dignitat de les institucions, l'honorabilitat dels governants, els sentiments religiosos i bla, bla, bla.
Mentida.
Pretenen "regular", "moderar" la llibertat d'expressió per impedir que la llibertat de pensament es faci realitat, per què a què serveix un pensament que no es pot materialitzar? I la llibertat d'expressió, com que és la materialització de la llibertat de pensament, és tan intangible com aquesta mateixa. Si la llibertat d'expressió no ho és sense restriccions, no és llibertat d'expressió, sinó tirania. Per això, l'esmena primera de la constitució dels Estats Units, la constitució escrita més antiga i més lliure del món, diu que no es pot dictar cap llei sobre la llibertat de premsa, sigui com sigui. I per això també, totes les tiranies europees, especialment l'espanyola, tenen "lleis de premsa" d'un caire o de l'altre, però totes, totes, destinades a negar aquest dret en benefici dels poders que hi són.
Que passa amb el dret a pensar que els governants del moment (o de tots els moments, com pensa qui subscriu aquesta consideració) són una colla de lladres, imbècils, ganduls i feixistes? Que és innegable. I el dret a dir-ho, escriure-ho, cantar-ho? Això és una altra cosa, oi? Cal temperar, moderar, retocar una miqueta aquí i allà per fer-ho compatible amb la tranquil·litat i l'ordre públic.
Podem protestar contra el govern de torn, doncs, fins a un punt. Quin? Fins a l'ús de la violència. D'acord, diu la majoria de l'opinió pública. Acceptem aquest límit: amb violència no hi ha dret a la llibertat d'expressió.
(Digressió: l'autor d'aquest article no creu que això sigui acceptable tampoc i es nega a reconèixer e l'Estat el dret a actuar en certs casos de violència contra ell perquè, com tothom sap, l'Estat és el primer responsable de la violència al carrer. De fet es defineix a si mateix com "l'ús legítim de la violència". Però la violència també es pot usar il·legítimament i a fe que es fa de tothora, a tot arreu. L'autor mai negaria el dret a l'ús de la violència en llegítima defensa. Si l'Estat m'ataca, és el meu dret, fins i tot, el meu deure, respondre per la mateixa via i si l'Estat vol matar-me (com a individu o com a col·lectivitat) el meu deure, dictat per l'instint de supervivència, és defensar-me per tots els mitjans al meu abast, fins a destruir el que vol la meva mort. Final de la digressió.)
És el cas de la farsa judicial de l'1-0 a Espanya, quan, a una causa general contra l'independentisme, unes persones han estat condemnades per un tribunal prevaricador per llurs idees polítiques; no pel que van fer, car el que van fer no comportava violència, sinó pel que van dir i pensar. En qualsevol Estat de dret del món, el jutge Marchena i els seus còmplices estarien a la presó. En Espanya segueixen en els seus posts de soldats al servei de la política del règim; no de la justícia. I segueixen impartint injustícia amb una finalitat política clara: trepitjar els drets dels catalans, portar-los fins a una situació límit per provocar algú aldarull i justificar una repressió policial encara més brutal. A més de prevaricadors, els jutges espanyols són part destacada de les clavegueres de l'Estat. És la mateixa raó per la qual Marchena va negar el tercer grau als presos/es polítiques, perquè era "prematur". És a dir, perquè els presos no estan prou penedits per a dins i no han canviat llurs pensaments per pensar el que al jutge Marchena li rota. Jutges prevaricadors i criminals que condemnen per raons de consciència i violen la llibertat de consciència.
Això pel que fa als jutges feixistes del règim del 78 avui en actiu.
Oi que, un cop acceptat, amb aquesta reserva, l'ús de la violència és la línia crítica que separa la protesta permissible de la no permissible i la qüestió sembla resolta? En absolut diu el governant i la legió de llepa-culs que té sempre a la seva disposició entre els "intel·lectuals", els professors, els mossens, els periodistes, els juristes, els polítics i resta de ramat porcí que viu d'exercitar el "ius predicandi". En absolut. Entre la protesta pacífica (que tothom reconeix com a legítima, només faltaria, escolti) i la protesta violenta tout a fet intolerable, hi ha una zona grisa, boirosa, una mena de protesta que, sense ser violenta, és inadmissible perquè els interessos de la Pàtria, o de Déu, o del Papa, del Senyor o del porc no ho tolerarien. Tota protesta que cau dins aquesta zona bromosa que fa nosa al poder, encara que no tingui res a veure amb la violència, és tanmateix, delicte i s'anomena "sedició".
Una invenció de tirans.
La sedició és el nom que els Estats i llurs sicaris donen a la llibertat d'expressió, fent-la un delicte i reservant-se el dret a decidir pel seu compte quan es va assolir el nivell del delicte i quan no, cosa que normalment fa en considerar i tractar com a delicte tota protesta en contra d'ells i com a llibertat d'expressió les manifestacions a favor seu, encara que es facin amb violència. Per això totes les policies del món, fins i tot els mossos catalans, tracten com a delinqüents els que critiquen llurs superiors i com a aliats els que els suporten.
Doncs, quan les "esquerres" espanyoles volen reformar el "delicte" de sedició, segueixen els passos de tots els tirans que han viscut al món: prohibir tot allò que no els agradi. I per fer-ho, volen reformar, però conserven, el "delicte" de sedició, per poder prohibir la llibertat d'expressió que els incomoda encara sigui sense violència.
El PSOE, com Podemos, PP i resta de feixistes espanyols, fins i tot els catalans d'ERC, volen que la "sedició" sigui delicte en aquest cas només que per acabar amb el president Puigdemont, l'únic dirigent independentista de debò, al que tenen por tots els poders de l'Estat. El president sediciós.
