Un altre episodi de la desfermada i embogida persecució personal al VP Costa. L'amenaça de Rufián d'una campanya bruta es fa realitat dia rere dia amb la imaginativa regularitat de la gota malaia, però sense cap resultat. La cortina de fum republicana per tractar de tapar una vergonyosa aprovació dels PGE no reïx-hi, però sí que està destruint la pobra imatge que li restava com a partit català.
L'aprovació dels PGE és la declaració definitiva i sense embuts que el joc polític republicà es fa en camp espanyol. Aquests PGE que perpetuen l'espoli català són els PGE de l'esquerra espanyola, que els ha qualificat, no cal dir-ho, d'històrics, i a dins de la qual es troba ERC com Pedro a casa seva. Aquesta ambició era ja coneguda a través les al·lucinacions ibèriques de Joan Tarda, que veu repúbliques fraternals florint a l'ermàs peninsular; que Déu li conservi la vista.
Els vots dels republicans no eren necessaris per a l'aprovació i, per tant no tenien cap valor de canvi; però els han donat per tal que se'ls reconegui la seva aportació patriòtica a l'estabilitat de la legislatura i, de pas, les cadires i sous de la nova casta de l'esquerra hispana-catalana. Per descomptat, l'aprovació dels PGE és un pas enrere de l'independentisme i deixa els presos/es polítiques a mercè de la "justícia" espanyola.
I això no hi ha cortina de fum que pugui amagar-ho. El president del parlament, MH Roger Torrent podia haver-se estalviat el seu torn a la campanya d'assetjament hipòcrita a Josep Costa. No serveix de res, tret de recordar que aquest miles gloriosus o soldat fanfarró que parla de "confrontar" l'extrema dreta no ha estat mai capaç de confrontar ningú. A les xarxes circula un vídeo on se sent al paio ple de fúria, quasi un amok independentista, demanant a qui tingués dubtes que fes un pas al costat. D'ençà que va assolir el càrrec va demostrar que, efectivament, no tenia cap mena dubte i es va posar (i va posar el Parlament) al servei dels espanyols.
Tanmateix sembla que el president fanfarró va complir la consigna de la secta d'assetjar a Josep Costa perquè ja havia estat democràticament escollit com a núm. 3 de la llista d'ERC que, com es veu, no té primàries però sí secundàries. Núm. 3 a una llista que segon l'altre miles gloriosus, el fanfarró Aragonès, lluitarà gloriosament, com l'ha fet fins ara, per a "la independència de Catalunya i de la justícia social". Una independència que no ha estat capaç de fer-ne en tres anys, ni tan sols d'esmentar-la, aleshores sembla una jaculatòria que s'invoca a tota hora. La independència de Catalunya de la mà d'un partit que té un portaveu parlamentari que no la vol ni pintada segons afirmava fa poc a Madrid
A més de bruta, la campanya d'ERC és ridícula.
