Aquesta barbaritat, fora de tota mesura, es produeix amb un gobierno "d'esquerres", fins i tot d'esquerres podemites que encara no fa molt tenien el mateix discurs "antisistema" i "anti casta" que es presumeix en aquest jove injustament, abusivament, condemnat. Un gobierno d'esquerres que ni tan sols ha estat capaç de derogar la llei mordassa i que, pel que fa a aquesta condemna, vol justificar-se grapejant unes mentides sobre la separació de poders. Com si tothom no sabés "de qui depèn la fiscalia", la que demanava sis anys per a Dani Gallardo.
Li han caigut quatre i mig i penes monetàries accessòries.
Es tracta de "justícia" franquista, de classe i de partit, una farsa permanent que aplica el dret penal de l'enemic a tot el que sigui independentisme o solidaritat amb ell. És una "justícia" de guerra, política, que distingeix entre amics i enemics amb el tradicional procediment de la "llei de l'embut". Fa poc que un tribunal va deixar en dos anys la pena a un d'aquests nombrosos descendents de Franco que, entre altres coses, en donant-se a la fuga, hi havia atropellat dos agents de la benemèrita. Fets irrefutables. Aquí, en canvi, un jove rep quatre anys i mig per uns fets que no estan contrastats i sobre la base de declaracions contradictòries de la policia.
Interessants les reaccions. A Catalunya l'independentisme ha manifestat la seva indignació i ferma solidaritat amb el gadità condemnat. Fins i tot els polítics republicans que, en aprovant els PGE, han donat estabilitat al gobierno perquè la seva fiscalia, encapçalada per una fiscal que és tot menys un model de comportament, demani sis anys per manifestar-se.
La solidaritat catalana amb el Dani Gallardo és un deure de l'independentisme molt més enllà de les declaracions retòriques. Dani Gallardo és un pres polític espanyol que és també un pres polític català.
