Dels nombrosos dons que la Providència va vessar amb magnanimitat sobre el líder bona persona, el més sublim és el de l'evanescència. És el contrari i molt superior al de la ubiqüitat perquè ser a tot arreu al mateix temps és difícil, però no ser enlloc, esfumar-se, ho és encara més. Els lectors dels llibres del president Puigdemont es recorden com, cada vegada que el govern prenia una decisió unitària, el MHVP Junqueras s'esvaïa de la seva realització sense dir res, no se'l trobava enlloc, estava missing. Aquestes absències del VP Junqueras trencaven una vegada rere l'altra la unitat d'acció de l'independentisme. Eren fites a un camí de boicot sistemàtic a la independència que els llibres esmentats denuncien sense que ningú ho hagi desmentit.
De nou un cas d'evanescència a la reunió del CxR. ERC no hi serà present, serà missing. Però, com que aleshores, la convocatòria és pública, els evanescents republicans s'han vist forçats a fabricar alguna mena de justificació del que sembla l'enèsim cas de boicot de l'independentisme. Ho van fer sota la forma epistolar, amb una carta que, signada pel Tartuf de guàrdia, Sergi Sabrià, és d'una hipocresia que fa riure.
Els republicans retreuen al CxR que la convocatòria és un acte "interessat i partidista" i es posen la bena abans de la ferida recordant que fa uns dies van demanar que el CdR aturés les seves activitats durant la (bruta) campanya electoral. El riure, la rialla pantagruèlica, brolla davant la infantil confessió subconscient que els republicans avantposen el conflicte partidista a l'objectiu de la independència. És a dir, projecten la seva mentalitat "interessada i partidista" sobre els adversaris.
La carta retreu també al CxR no haver acomplert la seva tasca a l'exterior i convertir la convocatòria en una mena d'alçaprem per amagar el seu fracàs i simular una presència a l'interior que no té. Mentrestant Catalunya rep amb esgarrifances d'alegria els fruits de la política del "peix al cove", avui anomenada "independentisme pragmàtic". En menys de quaranta-vuit hores, el gobierno "d'esquerres" ha tornat a anunciar, pel cas que algú encara no estigués assabentat, que no hi ha cap possibilitat d'amnistia o autodeterminació; l'audiència nacional ha condemnat a quatre anys i mig a Dani Gallardo per solidaritzar-se amb Catalunya; i el TSJC fixa un mínim de 25% del currículum en castellà, per si algú s'havia empassat la mentida d'ERC que havien blindat la immersió lingüística.
I aquests són els que parlen del fracàs del CxR. L'única negociació que els diputats d'ERC han portat a bon termini, en un rampell d'audàcia, ha estat la consolidació de llurs cadires i sous per tres anys més.
