Això no hi ha cap campanya bruta que pugui amagar-ho. Sobretot perquè la brutícia (considerable) no ve acompanyada de cap intel·ligència. I mira que el MHP Puigdemont ho va suggerir: "confrontació intel·ligent". Però n'hi ha alguns que, en escoltant parlar-ne, treuen la brutícia, com aquell treia la pistola en escoltant parlar de cultura.
El rebuig d'ERC a la convocatòria del CxR, a través d'una carta pública als convocants, li retreu ser un acte partidista i interessat. Brutícia, molta, perquè és l'enèsim atac a qualsevol mena d'unitat independentista; intel·ligència, cap: el que fa partidista la convocatòria del CxR no és la convocatòria en si mateixa, sinó precisament el seu rebuig. Al cap i a la fi, es tracta d'un acte reglamentari d'un òrgan al qual també pertany ERC.
I, en provant que el partidisme i l'interès és el seu, ERC dóna visibilitat i legitimitat al CxR com a òrgan suprapartidista, atès que cap altre partit l'ha seguit. I, de pas, ha deixat tot el camp a JxC com l'únic partit independentista disposat a l'acció unitària amb els altres per assolir l'objectiu comú de la independència, com un partit de país, un partit de patriotes i no uns patriotes de partit.
La Brunete judicial d'aquest gobierno "d'esquerres" enfila les seves bateries una altra vegada contra Waterloo. Volen destruir la seva defensa, embolicant l'advocat Gonzalo Boye a la lawfare de l'Estat contra l'independentisme exterior. Sí, el mateix del qual diuen els republicans que ha fracassat quan és l'unic que fa basarda a l'Estat, el que té la independència com a prioritat i no pas l'amnistia, tot i que els exiliats/des també es beneficiarien.
