Quin enrenou! Quin terrabastall amb un programa de TVE i l'exabrupte catalanòfob de Verónica Forqué! Les xarxes bullien d'indignació. Plovien insults, sarcasmes, befes. Gent que l'havia admirat fins aleshores es deia amargament desencisada. La tenien enlairada com a musa del progressisme iconogràfic almodovarià. I es feien creus com algú que es diu "vermell i republicà" (ella mateixa ho va subratllar) pot ser tan ignorant i mostrar tanta mala fe.
Sembla que els histerismes mediàtics, les baralles grolleres són la norma a aquests tipus de programes que gaudeixen de grans audiències a Espanya. El que no s'entén prou bé és perquè se'ls miren els catalans, fins i tot independentistes. Que se n'esperen?
A banda de les formes, molt de pel·lícula del seu mestre i de qualsevol "corrala" madrilenya, aquesta senyora "vermella i republicana" és tan obtusa i ignorant com els militars afuselladors.
Perquè el problema no és l'evident mentida que a Catalunya hi hagi gent jove que no parli "espanyol". Això és una bajanada típicament espanyola a l'estil de l'Arrimadas o els de VOX.
El problema és el que aquesta senyora entén per "espanyol". Quan
exigeix a la gent que "parli un bon espanyol" ho diu amb un gest (mireu el vídeo) rotundament flamenc, com si fos una "manoletina". I la pobra dona no s'adona que, segons la constitució de 1978, la més, etc., etc., el català és espanyol:
Art. 3,1. "El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla." Art. 3,2. "Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos." Doncs, resulta que els catalans parlen el doble d'espanyol que la senyora Forqué que, per cert ho parla de pena. Això és una ximpleria, una bogeria, oi? Exactament la que ella té ficada al cap.
Tothom sembla haver acceptat per mor de la pau la incorrecta sinonímia
espanyol-castellà que és un desbarat com si els britànics o els ianquis
diguessin que parlen "britànic". Tanmateix la incorrecció es fa palesa
quan es diu que el català, el basc, el gallec són llengües "espanyoles",
fins i tot l'euskera que ni tan sols és llengua llatina. Fer entendre
aquest matís a la senyora Forqué,
evidentment, és impossible. Com tots els que condemnen sense apel·lació
tota mena de nacionalisme perquè fa bonic i cosmopolita i
internacionalista, però imposen la seva llengua a altres nacions, està
més enllà de tota racionalitat.
Ah, dirà la senyora Forqué, és que els catalans no són una nació!
Fins aquí arriba el tarannà vermell i republicà de la senyora Forquè.
Que no ho sabíeu?
