És una de les set obres corporals de misericòrdia. Segons la doctrina cristiana, tan arrelada a ERC, hi ha dues maneres de practicar-les: una discreta, privada, sense publicitat, la dels bons cristians; una altra pública, ostentosa, cridanera, la dels fariseus. Altres obres de misericòrdia també es presten al fariseisme, com la de visitar els presos o donar menjar a l'afamat. Aquest cas, però, aquesta visita amb premsa i seguici, és particularment fastigós.
Per molt que els ideòlegs del príncep ens expliquin que les institucions segueixen protocols i bla, bla, bla, és obvi que la visita obeeix a una malaltissa febre electoral. Dos dels visitants són candidats i, per tant, estan fets de cristall com es pensava estar el llicenciat Vidriera, de Cervantes. La gent veu a llur través llurs intencions, que no són, òbviament, interessar-se per a la salut d'una senyora a la qual no coneixen de res, sinó fer-se fotos per a la campanya electoral que, de bruta, ha passat a immoral. Directament.
Tanmateix, el fariseisme no és el pitjor d'aquesta "visita del príncep". Al ca i a la fi tothom admet que els governants facin una mica d'ostentació de la seva magnanimitat. El pitjor és que els visitants no només han comès una immoralitat sinó també un il·lícit en estripar totes llurs disposicions siguin del rang que siguin en matèria de sanitat i seguretat per tal de fer-se la foto. Totes. Mentre que la gent per a la qual aquestes mesures han estat preses no poden fer el mateix ni de lluny. Possiblement la mateixa senyora objecte de la performance electoral dels governants-candidats no pugui rebre els seus familiars sinó d'u en u i a dos metres de distància.
Aquesta lacerant injustícia, aquesta arbitrarietat va fer bullir les xarxes minuts després que el vicepresident de la Generalitat pugés la foto, molt orgullós, al seu TL a tuiter. Gairebé com els exhibicionistes que pugen a les xarxes vídeos de les seves bogeries. Va ser
com a un esclat d'indignació. Li van dir de tot i li van demanar la
dimissió. Està clar que la colla de sectaris d'ERC desconeixen el més
elemental del funcionament de les xarxes. Després de revelar-se com a
"patriotes espanyols", ficar-se ara amb els mítics avis i àvies
catalanes, els que pensaven vots segurs, és un disbarat colossal. Com si
cada dia, els republicans cavessin la seva fossa més i més profunda.
Amb una falta absoluta de consideració, els governants palesen que no
prediquen amb l'exemple perquè no els rota.
Quina, sinó, és la finalitat d'aquesta obra electoral de misericòrdia?
