3/4 dels votants de JxC l'han fet per Laura Borràs i només 1/5 pel candidat Calvet. Doncs, el partit s'acosta a la posició de Borràs d'implementar el mandat de l'1-O com més aviat millor. Només la quinta part dóna suport a la de Calvet d'anar acumulant "victòries parcials" fins a la victòria final que trigarà almenys una generació. Gairebé dos terços de JxC trien anar pel dret i només un quint per fer voltes a la drecera.Cal reconèixer humilment que la decisió ha estat majoritària, no pas unànime com a ERC, on no hi havia més que un candidat ungit pel líder suprem. Una majoria, encara que democràtica (o potser per això mateix) no té la brillantor de la unanimitat. Ningú és perfecte, oi? Cert, però qui vol ser ningú?, preguntava el gran Charlie Brown.
Molt bona la troballa del títol del "tàndem electoral", MHP Puigdemont/diputada Laura Borràs. Li dóna a la campanya un caire gringo i un xic esportiu. La composició concreta del tàndem es veurà més avant, quan s'hagin pres les decisions sobre els llocs secundaris a les llistes. L'essencial és que es tracta d'un tàndem, una bicefàlia intel·ligent. És difícil imaginar un tàndem Puigdemont/Calvet. Hagés estat un cas d'incòmoda cohabitació, com diuen els francesos que sempre han sigut una mica més llibertins i, per tant, també revolucionaris, com es prova ara mateix als carrers de París.
És un tàndem amb vocació guanyadora. El president Puigdemont simbolitza la legitimitat de la república catalana, sense cap discussió. És el principal actiu de la llista de JxC que, al cap i a la fi, és la llista del president. Al seu costat, la candidata Borràs treu la seva legitimitat del fet no ser una política professional, sinó persona d'independent que connecta amb la gent per damunt dels partits i es fa entendre malgrat ser una intel·lectual, a l'estil del MHP Torra, encara que més acadèmica.
Quan Rufián va avisar/amenaçar al respectable amb una "campanya bruta" (com si no fos l'habitual al seu cas) probablement ja pensava a la brossa que li caldrà moure i remoure per amagar la distància sideral entre els dos candidats d'ERC i JxC. En termes d'imatge, personalitat, força de convicció, capacitat de comunicació, empatia i transparència no hi ha color.
La campanya bruta d'ERC haurà d'acudir a l'ajuda del Tribunal Suprem espanyol per treure's del mig una rival tan perillosa. De fet, ja varen votar a favor del suplicatori en primer lloc.
Si no intervé el TS, la victòria del tàndem és segura fins i tot a les condicions de guerra bruta mediàtica d'ERC, que monopolitza els mitjans de comunicació.
Si els bruts pensen atacar a la candidata pel seu esperit literari i poètic, què és evident i fa nosa als illetrats de tota mena, farien bé informant-se de quin tipus de dona era la duquessa Gina Sanseverina-Taxis, que la candidata Borràs té com a heroïna preferida de ficció. Segurament se'ls gelaria el somriure condescendent de polítics professionals i experts a no res.
