Ningú no esperava que els dirigents d'ERC es barallessin per felicitar a la candidata guanyadora de les primàries d'ERC. Els polítics no són coneguts al món per la seva politesse. Si sovint se'ls fa difícil felicitar els guanyadors del que sigui a dins de llurs partits, als partits adversaris, "ni aigua", com va dir Oriol Junqueras a una ocasió, mostrant el seu tarannà de "bona persona".
La salutació del portaveu republicà a la candidata electa Borràs té dos tempos. El primer, anomenat Diba-diba-do, és una cantarella popular amb la riquesa melòdica de "Bertol tenia una flauta", que no sé com es farà en català.
El segon, més alegre, és un pizzicato intitulat tripartit-tit-toc, una miqueta febril amb un xic al·lucinatori. Ens avisa que, si volem impedir que JxC regali la generalitat al PSC (cosa que ningú no ha fet mai) hem de votar ERC que l'ha fet dues vegades.
El pretext per aquesta absurda previsió és que la Laura Borràs no s'hagi compromès a fer president a Pere Aragonès sense condicions i al molt improbable cas que guanyi les eleccions. Com és lògic; com fem tots, Rufián inclòs, n'estic segur. Qui es compromet a res de manera incondicional? Borràs ha deixat clar que demana la unitat als partits independentistes; no als no independentistes. No tindria cap sentit, si es donés el cas, fer president a qui vol governar amb partits no independentistes.
Ni tan sols amb aquesta divertida troballa del "sobiranisme".
Ens havien avisat/amenaçat que la campanya seria bruta. Caldria haver avisat que també seguiria ximple.
