Fa uns dies, Palinuro va publicar un article a elMón.cat, titulat La campanya a dins de JxC. Valorava les propostes dels dos candidats, la diputada Laura Borràs i el conseller Damià Calvet. Aleshores ignorava que hi havia un tercer candidat, el senyor Jordi Ferré. Demano disculpes. Al capdavall, el tercer home com a la novel·la de Graham Greene, s'ha esfumat.
És un moment complicat. Sovint les coses no són el que semblen i, de vegades, com ara, semblen el que no són. Els cupaires han reaparegut, després de dos mesos de reflexió interna amb l'habitual to apocalíptic: els projectes d'ERC i JxC són lacrimògens. Com a solució proposen fer un altre referèndum d'autodeterminació abans de 2025. És d'esperar que llavors les llàgrimes estaran eixutes.
Com que la CUP ajorna el moment de ruptura un pla quinquennal, els electors hauran de triar entre ERC que també l'ajorna fins a aconseguir no la majoria, sinó la unanimitat dels electors, i JxC. A dins de JxC, els militants han de decidir entre Laura Borràs, partidària de la implementació del mandat de l'1-0 cap a la independència i Damià Calvet, partidari de seguir acumulant "victòries parcials" a un temps més llarg, més ajornat, d'una generació.
Aquesta decisió és crucial. Són dues propostes tan diferents que semblen de partits diferents. I això no és cap nimietat. Palinuro suposa (i desitja) que sortirà electa Borràs, el que vol dir que el partit parlarà amb una única veu pel que fa a la independència, el quan i el com. Fins a quin punt? Les primàries mostraran quin suport té a dins del partit la posició de Calvet i quina serà la unitat d'acció del govern. Això és decisiu. Cinc mil i escaig de militants del partit escolliran un(a) candidat(a) que presentaran després al vot de milions d'electors independentistes.
Com a curiositat, he llegit que els personatges històrics preferits de la candidata Borràs són Olympia de Gouges i Alinor d'Aquitània. Per cert, de Gouges va perdre el cap, diuen els historiadors, no per la declaració o per ser dona (honi soit qui mal y pense) sinó per ser girondina. Alinor, la padrina del sant grial. Com a heroïna de ficció, la duquessa Gina Sanseverina-Taxi; totes dones de caràcter i de caràcter complex; bon senyal. El candidat Calvet té com a personatges, Prat de la Riba i Gro Harlem Brundtland, més convencionals i menys flamígers, i com a herois de ficció, els de Tin-tin. Sí, sembla una mica el professor Tornasol, més jovenet.
