Ai, caram, que els republicans s'han fet independentistes! Qui havia de dir-ho? Tres anys arrufant l'entrecella, mirant cap a altra banda quan es parlava d'independència; tres anys parlant de l'esquerra de l'Estat, la república catalana dins la república espanyola en feliç comunió de repúbliques ibèriques; tres anys lluitant contra l'independentisme "màgic", o sigui, l'independentisme ras i curt, i contra els hiperventilats. I, ara, de sobte, s'han fet independentistes. Això sí, quan pertoqui; però independentistes-independentistes de debò, de veritat, de pedra picada i molt picada perquè l'orador ho repeteix fins a l'avorriment.
És curiós. Estic segur que una anàlisi de contingut del discurs del VP Pere "l'emprenyat" al llarg d'aquests tres anys provarà que gairebé mai ha fet servir la paraula independència, malgrat que tothom parlava de "partits independentistes", el seu inclòs. Aleshores, no enfila tres mots que una no sigui "independència".
Però, no, és mentida, com sempre. El president vicari parla d'independència perquè és la consigna que ha rebut dels ideòlegs de la campanya, els durs, el comissari polític Sol i el portaveu Rufián, tots dos convençuts que el company Pere és un feble, sense enganxada. L'han ordenat que es treballi el carrer predicant el seu independentisme. A l'inici, la gent pot trobar-ho una mica estrany i desconcertant, però confien que llurs mitjans públics de comunicació i propaganda faran la resta parlant dels "partits independentistes", una realitat tan objectiva com l'unicorn. Per descomptat, no tenen cap intenció de fer res per a la independència; només volen ocupar el sector de l'electorat amb un relat fals d'independència. No volen la cosa; volen el nom.
Tanmateix, malgrat els trinats independentistes, el discurs del VP és el republicà de sempre, el vell discurs del "govern efectiu" per amagar la independència. Pot semblar una mica indecent parlar de gestió, efectivitat i solució dels problemes concrets de la gent amb l'executòria del govern que, per ironies de la vida, vicepresideix aquest home. El que importa és com el VP defensa la prioritat de la gestió "efectiva" amb tota la força de la seva retòrica que, encara que grollerament anafòrica, és molt més del que pot fer l'ideòleg Rufián, incapaç de construir una oració subordinada.
Per més que vulguin encolomar-nos una vergonyosa claudicació com a una conquista amb aquests PGE que perpetuen l'espoli fiscal de Catalunya, no ho aconsegueixin. Parlar de la responsabilitat de gestionar el dia a dia (molt semblant, per cert, a la viu-viu), insinuant que els independentistes de debò no es preocupen del benestar de la gent, no fa res per salvar la fal·làcia del raonament d'Aragonès, tot plegat. Encara que defensis "pam a pam" el benestar de la gent, no podràs fer res per manca de recursos i et quedaràs amb un pam de nassos, tot reconeixent que no tens recursos perquè no ets independent. El discurs sencer del VP és mentida. És un acte més de campanya; d'aquesta bruta campanya.
Quant a la independència, a la qual, els partidaris del "pam a pam" diuen no renunciar, se sap ja quan arribarà? Sense dubte; l'ha revelat Joan Tardà amb la claredat d'un profeta bíblic: quan hi estiguin a favor tots els catalans. Tots.
Mentrestant...
