Aprofitar el dia de la Hispanitat per proclamar la submissió dels vassalls no és una molt bona idea. No és molt greu perquè als signants d'aquest videomanifest no els paguen per tenir idees, sinó per cridar ¡Viva el Rey! Sí, monsieur, amb tota la valentia i coratge d'aquest "¡viva!" en una Espanya a la vora de l'abisme i el caos provocat pels republicans, els separatistes i tota mena d'espanyols dolents si no directament antiespanyols. El maligne aguaita sempre envejós de la glória d'Espanya.
Sens dubte, un error. La idea de palesar la servitud voluntària d'aquesta colla de polítics, intel·lectuals, empresaris, funcionaris, periodistes i vividors el dia de la Hispanitat, és un error. Els organitzadors haurien d'haver demanat també un vigorós ¡Viva el Rey! a les nacions germanes d'Amèrica. Un ¡Viva el Rey!, collectiu i unitari. Al cap i a la fi, Carmen Iglesias, directora de la Reial Acadèmia de la Història, diu que, digui el que digui la llegenda negra, Espanya ha deixat a Amèrica el tresor d'una llengua que la uneix. Una unitat que es comprova a simple vista de les més de vint nacions hispàniques.
I que em diu del lema que aquesta dreta espanyola tan ben pensant com mal parlant ha escollit? Lliures i iguals. Sense dubte una ocurrència del que va crear la "Marca Espanya" a un país on no hi ha marques ni patents ni llicències, ni res.
Els espanyols són lliures sempre que no es fiquin en una política que no agradi a l'Estat, que no facin vídeos contra la monarquia, que no blasfemin, que no cantin impertinències, que no insultin al rei, que no siguin independentistes, que no votin pacíficament el que vulguin.I, sobretot, que no tinguin l'intolerable barrut de dir que no són espanyols, sinó altres coses, com catalans, bascs o gallecs. És a dir, els espanyols són lliures sempre que no confonguin la llibertat amb el llibertinatge, com deia Franco.
Els espanyols tampoc no són iguals de cap manera. Hi ha una llei pels discrepants i una altra pels partidaris del règim, fins i tot els matons i terroristes; i uns jutges disposats a fer valer aquesta distinció en tota la seva cruesa. Els demòcrates que es fiquin en política corren un risc real d'acabar en presó; els feixistes i altres delinqüents de dretes no la trepitgen, encara que estiguin condemnats.
Però el més delirant, gairebé surrealista, és el fet de vincular la llibertat i la igualtat a la figura d'aquest monarca, successor del dictador Franco, que va restaurar la dinastia dels Borbons, una línia de lladres, dèspotes i depravats, imposada per la força de les armes. Molt propi d'aquest ramat de llepaculs.
Que qui és subjecte d'un privilegi de naixement, com ser rei, amb exclusió de tota la resta de la ciutadania, sigui l'exemple i símbol de la igualtat dels espanyols es prova d'una estupidesa insondable.
Sí, és veritat que, al món d'avui, alguns Estats democràtics són monàrquics (una mitja dotzena a Europa i Japó) en la forma i repúblicans al contingut. Però aquí som a Espanya, un país sense cap tradició democràtica i on el rei ni tan sols té legitimitat dinàstica sinó provinent de la dictadura franquista.
Volen que vivi el rei per perpetuar el poder de l'oligarquia franquista.
