Aquest virus, senyors del govern d'esquerres, sí que entén de territoris. Els que semblen una mica més curts de gambals sou vostès. Si el virus entén de territoris al mes d'octubre, també n'entenia al mes de mars passat. Em sembla recordar que llavors vau aparèixer envoltats de banderes, militars i guàrdies civils per tal de tranquil·litzar la població, dient que no, que el virus estava peix en geografia i no entenia de territoris. Per si de cas, la ministra de Defensa havia posat l'exèrcit en estat d'alerta.
Militars, guàrdies civils, banderes i una firma voluntat unionista de frenar aquest virus-que-ignorava-territoris tots ben juntets, de tornar a la vella tradició de centralitzar-ho tot, de mostrar als catalans que el millor és que s'oblidin de l'autogovern. Aprofitar aquest virus babau que es podia matar a canonades per "resoldre" la sempiterna "qüestió catalana"
Era un disbarat absolut que va accelerar la difusió de la covid a tot arreu en Espanya i els senyors del govern "d'esquerres" n'haurien d'en respondre.
Ara per ara han cantat la palinòdia. Aquest estat d'alarma és una resposta a l'estat de guerra de fet, no declarada, de la banda (als dos sentits del terme) de la Comunitat i l'Ajuntament de la dreta. El conflicte presenta dos moments, l'u, diguem, habitual a la casa i l'altre amb una mica més d'abast.
El casolà apareix amb unes polítiques tan absurdes, delirants i obscenament classistes que és difícil creure que siguin resultats d'un cap racional. Potser té alguna cosa a veure el fet que la senyora Ayuso, en una vida anterior treballava portant el tuiter del gos de la senyora Aguirre. L'ésser humà és un misteri i és possible que bordar a les xarxes sigui un mèrit per assolir la presidència de la Comunidad de Madrid. Aquest moment és, com dic, l'habitual a la casa i, si afegim un xic de corrupció i vandalisme d'extrema dreta som a l'escenari madrileny (doncs, espanyol, segons la senyora Ayuso) fet de barrejar a Mackie el ganivet amb la corrala de la Pacheca.
El moment de més abast posa en qüestió la capacitat de l'Estat espanyol per garantir la vida dels seus ciutadans que és el seu primer deure. Sí, de l'Estat perquè el fracàs afecta a totes dues corrents del nacionalisme espanyol. Les "esquerres" ja van fracassar al mes de març i tornen a fer-ho ara. Les dretes palesen el seu fervent desig de fracassar amb les seves mesures de la casa dels horrors del Km. 0, la ubicació de la sinistra DGS de Franco.
Però aquest fracàs no pot sortir-les de franc perquè s'ha fet sobre les esquenes dels pobles d'Espanya, que pateixen contagis i mortes a una ràtio molt superior a qualsevol altre país.
L'Estat és fallit perquè no pot complir la seva primera obligació de protegir la vida dels seus ciutadans, és a dir, no pot defendre el primer dret de l'ésser humà, el dret a la vida.
Hi ha un deure d'obediència a l'autoritat en situacions de normalitat. Però si l'autoritat no protegeix els ciutadans, ans al contrari, els ataca i els porta a una situació hobbesiana de salve's qui pugui, els ciutadans tenen el dret, gairebé l'obligació de desobeir, resistir-se i fins i tot derrocar un Estat fallit que, per incompetència, oportunisme o odi de classe, assassina al seu poble.
