Té o no té força mediàtica el triumvirat? La roda de premsa dels tres presidents ha estat una bomba mediàtica que sense dubte serà silenciada per tots els mitjans espanyols. TV3.cat l'ha posat sencera al 324. Enhorabona.
I perquè és una bomba quan es tracta d'una trista roda de premsa a un espai relativament reduït, davant periodistes, quasi un acte clandestí? Un acte contrapunt a una visita reial, amb seguit, pompa i circumstància. Perquè palesa una injustícia històrica i actual: un rei il·legítim que imposa la seva presència a una Barcelona buida de gent i omplida de policies i franctiradors de gom a gom, com si el monarca vingués al post d'avantguarda d'un front de guerra mentre les institucions li fan també un tortosa.
A l'altra banda de la muga, els tres presidents represaliats simbolitzen la legitimitat de la república catalana en un exemple d'unitat gairebé icònica. És el que han deixat clar els tres als seus discursos, tots tres encertats, engrescadors, intel·ligents i amb força i convicció. Trobo la declaració (llegida en tres llengües, anglès, francès i català) una mica verbosa i repetitiva. Té menys força que els discursos. I, per descomptat, les respostes a les preguntes no deixen lloc a dubtes.
El nu dels discursos del triumvirat ha estat que a Espanya no hi ha justícia, no es respecten els drets fonamentals dels ciutadans i no hi ha Estat de dret, raó per la qual l'unica justícia que l'independentisme pot esperar és l'europea. Que a Espanya no hi ha justícia és, a hores d'ara, una obvietat. L'anomenada Justícia espanyola és una eina del poder polític per reprimir l'independentisme aplicant-l el dret penal de l'enemic, també conegut com a "lawfare". No hi ha doncs separació de poders. En conseqüència, no hi ha constitució, segons l'article 16 de la Declaració universal de drets de l'home i del ciutadà. "Tota societat en què la garantia de drets no estigui assegurada, ni la separació dels poders determinada, no té Constitució".
Al ciutadà vicepresident del gobierno d'Espanya li repeteixen els antics amics els versos del mossèn Niemüller: "quan van venir..., etc". Fa mesos que ell i el seu partit vicepresideixen un país on hi ha persones preses i exiliades per raons polítiques i on millers estan judicialment o administrativament represaliades. Ell mateix i el seu partit es van abstenir arran de l'infame suplicatori de la diputada Laura Borràs.
A més de recitar-li a Niemöller el personal li recorda la figura del cèlebre arrosseur arrossé dels germans Lumière, que va ser el goix dels nostres avantpassats.
El perseguidor perseguit té menys gràcia però el mateix valor exemplificador. Tanmateix, el valor depèn a última instància de la capacitat de reconèixer-ho i no sembla ser el cas del vicepresident.
Quan aquest diu que a "la nostra democràcia no s'ha condemnat mai a ningú per raons polítiques", la mentida és colossal: no és "nostra", no és "democràcia" i sí que s'ha condemnat i es condemna per raons polítiques i aviat podrà patir-ho ell directament amb l'actuació de Marchena que ja té experiència en farses judicials.
No sap el que diu, però no per això té perdó.
