dimarts, 6 d’octubre del 2020

Treure'l el títol, ja que no els diners

Si la informació de premsa és correcta, la moció presentada al Parlament basc per Podem i aliats demana al gobierno d'Espanya que tregui a Joan Carles el títol de rei i el tractament de "majestat". Pot ser aprovada si el PNB no vota en contra i pot ser que no el faci perquè pensarà que al capdavall, la moció neix morta, ja que el gobierno no té competència per treure un títol que no hi ha atorgat ell. Però la demanda pot tenir conseqüències impensades.
 
Hi haurà gent que digui que el títol de rei no es pot treure perquè pertany a una tradició dinàstica i no hi ha cap procediment jurídic per fer-ho. Doncs, n'hi ha procediment polític, ja assajat amb èxit a altres ocasions en forma de destronament amb decapitació o sense. Sembla, però, que no és aquesta la direcció dels esdeveniments.
 
D'altres diran que la moció no té cap sentit perquè Joan Carles ja no és rei, sinó exrei i no es pot treure a ningú el que no és. 
 
No mancaran els pragmàtics que recordaran el gasto innecessari a canviar els rètols d'un munt d'institucions des d'hospitals a universitats, escoles o vaixells.
 
El problema de fons és un altre. És clar que el gobierno pot demanar al Parlament treure el títol de rei, exrei o el que sigui i el Parlament és competent per fer-ho. De fet fa quaranta anys que ho és, encara que no hi hagi fet res. 
 
El títol de rei en qüestió ha trencat amb qualsevol legitimitat dinàstica i ha estat atorgat per Franco quan en 1969 va proclamar al noi successor seu "a títol de rei", en compliment de la LLei de Succesió al cap de l'Estat. Molts comentaristes de l'època van dir que Franco havia creat una nova dinastia. Doncs, aquesta llei va ser derogada expressament per la Constitució de 1978. En conseqüència, el títol de rei era invàlid. La magistratura tenia un vici d'origen, ja que el règim de Franco era il·legítim. Però ningú no ho va dir i tots van esperar que la monarquia es legitimés per l'exercici.
 
La moció del parlament basc obre la via per deslegitimar una monarquia il·legítima d'origen també per raó de l'exercici. I ja que hi som, perquè no reconèixer la illegitimitat d'origen? La monarquia és una institució dinàstica. El rei és el fill del rei; si el rei no és rei, el fill tampoc, i hauria de dimitir. No abdicar, ja que no hauria estat mai rei.
 
Colofó: no passarà res. El gobierno no farà res tret d'un discurset de la insofrible vicepresidenta recordant-nos que el Cap de l'Estat és més intocable que el dogma de Santíssima Trinitat.