Ja som al bel mitjà de la campanya electoral. El cornetí d'ordres ha donat el toc curt de càrrega, amb la baioneta calada. Senyor, quina gallardia la dels diputats que van publicar al DOPC la resolució condemnant la inhabilitació del MHP Torra! Els mateixos que no van publicar la seva prèvia resolució contra la monarquia. Creieu que eren com aquests escriptors exquisits que no publiquen per no embrutir-se les mans? Mai. Aquí estan condemnant l'arbitrarietat de l'Estat unes hores després de fer-la efectiva mitjançant un decret de substitució del president Torra pel vicepresident Aragonès.
No es pot dir que el parlament de majoria absoluta independentista no hi hagi estat un parlament autonòmicament "modèlic". Gràcies a la mà ferrada del seu President Torrent que mai no ha permès qualsevol decisió que pogués semblar de lluny una tímida insinuació de trencar ni tan sols una miqueta amb la legalitat espanyola. Perquè, com bon espanyol, és més espanyol que els espanyols.
Però, no home, no li cridis coses lletges, que va explicar al espanyols a la seva la televisió que ell i els seus són independentistes per naturalesa. S'oblida mencionar que el portaveu del seu partit, senyor Rufian, diu que ell no és independentista. I, si és portaveu, serà que la veu és i no és indepenentista al mateix temps.
Que un partit sigui una cosa i la seva contrària, no és gaire estrany. Cal adaptar el discurs a l'auditori i, sobretot, al moment. És una vella consigna leninista: la situació concreta al moment concret. És a dir, ras i curt: tot si val.
I tot és tot. Un tribunal espanyol condemna la Universitat de Barcelona per un manifest de suport als presos polítics catalans. És un atac d'arrel medieval. Abans eren les universitats les
que condemnaven els poders públics; ara és a l'inrevés i tots feliços. Perquè en què consisteix la condemna? En deixar sense efecte el manifest i obligar la universitat a publicar la condemna. Que voldrà dir deixar sense efecte les paraules, donar-les per no pronunciades, com si el món fos la sala d'un tribunal? En condemnar, el jutjat ordena a la Universitat a difondre el contingut del manifest que vol prohibir. No només és una decisió injusta sinó també estúpida.
I en Europa tenim el president de guàrdia, prest a plantejar la qüestió dels drets fonamenta'ls a Espanya.
Som al bel mitjà d'una campanya per unes eleccions que els unionistes veuen com a eleccions autonòmiques normals mentre que els independentistes del partit del MHP Puigdemont els veuen com a un plebiscit; sí o no a la independència. Només resta per saber quina serà la posició dels republicans que, en haver estibat la càrrega malament, corren risc de naufragar si s'inclinen massa d'un costat.
És normal que qui es veu en perill cerqui a fora un suposat culpable de la seva misèria. Però cal molta retòrica per dir que l'exigència de claredat i veritat al voltant de la DUI sigui un "presssing".
Recordeu: la veritat ens farà lliures. I no hi ha llibertat sense independència.
