És fascinant. La història que ha excogitat la cúpula de la seguretat nacional i sembla que ha comprat el jutge, és absolutament fascinant. No per la història en si mateixa, que és un mena de conjura dels savis de Sion actualitzada a l'era digital, sinó pel fet que hi hagi algú que doni crèdit a aquesta bestiesa. Gents molt ufanes amb càrrecs altisonants a departaments de "seguretat", "intel·liguèntsia", etc., amb temps i mitjans per deixar anar llur fantasia, barreja de pulp fiction i notícies mal traduïdes i pitjor enteses del fenomen Trump.
En qualsevol cas, no són els primers governants espanyols que visiten el jardí de la imaginació oriental. Fa uns anys, la llavors ministra de Defensa (Defensa) ja sabia de molt bona tinta que sota l'aparença del MHP Puigdemont s'amagava l'espia rus conegut com a "Cipollino". Doncs, Cipollino, pensa el jutge i els membres del Consell de Seguretat, ha tornat a fer de les seves.
Amb quina finalitat? Només els fanàtics de la llegenda negra poden ignorar-ho: amb la finalitat d'aprofitar la força, solidesa i prestigi internacional d'Espanya per desestabilitzar l'UE i l'OTAN. És la mateixa fantasia d'omnipotència infantil que va convèncer Aznar a les Azores que portar el cafè a la taula dels dos pirates internacionals, Bush Jr. i Blair, faria d'ell un líder mundial.
La seguretat dels espanyols depèn d'aquests genis. Cap problema, però, perquè ningú no amenaça Espanya. Espanya no és ningú a Europa i el món. Una altra cosa és Catalunya. Aquest consell sap que l'autèntica amenaça a Espanya ve de Catalunya.
Quan la Llei de Seguretat Nacional es va aprovar amb els vots del PSOE, llavors a l'oposició (de fet, es va aprovar a la seva iniciativa) el gobierno i el PSOE van negar que fos una llei contra Catalunya. Ja es veu.
El Consell de Seguretat és un Consell d'Inseguretat, un estat major de la guerra contra Catalunya. Els seus oficials són els jutges i els seus soldats, la policia i la guàrdia civil, que és una guàrdia pretoriana del gobierno d'Espanya.
