Ahir vaig trobar al tuiter, jardí dels cents flors de la tradició xinesa, un interessant debat entre partidaris de "Tintin" i partidaris d'"Astèrix". Són genials còmics generacionals que han obert el camí a molts altres, a un esclat de còmics. El món s'hi ha "comicitat" fins a envair terrenys tradicionalment més circumspectes.
"La Razón" és un còmic diari o un periodicómic. Aquest titular és una peça d'autor que es fa passar per notícia amb molta imaginació literària, com volia el venerable "nou periodisme". En realitat, és un article d'opinió i d'opinió incendiària molt escorada contra el president Puigdemont. Se'l presenta com un sinistre conspirador, una mena de Fu-Manchú, capaç dels més intrincats i artificiosos plans per dominar el món o, almenys la part més sana d'aquest, ERC.
La fabulosa invenció que ens permet donar com notícia el coneixement dels plans secrets del malèvol Dr. No pel futur i pel futur del futur té el seu mèrit. Lògic que hagi descobert la intenció dels conspiradors d'incloure a les llistes a Palinuro. El vell timoner d'Eneas vessarà una llàgrima per les neiges d'antan i es farà creues del poder de la imaginació.
No perdem el món de vista. Apagats els focs d'artifici, es fa palesa la voluntat espanyola: un enemic a batre, el president Puigdemont i un aliat al qual fer costat, ERC. Això és el que s'anomena "nova normalitat" que els republicans han comprat al per major i al detall. No s'adonen els unionistes que com més ataquin el president, fins a fer-ho l'enemic públic nº 1, més gran ho fan; i com més suport donin a ERC, titllada d'independentisme pragmàtic, més l'empetiteixen.
