Fa dos mesos ningú no hauria previst el retorn a l'estat d'alarma i molt menys, la restricció nocturna. El ritme dels esdeveniments supera les autoritats que només trontollen endarrere dels fets amb la llengua fora, improvisant malament mesures pels quals no tenen ni nom. "Toc de queda", diuen alguns; "queda", diuen altres i d'altres precisen "queda nocturna". Si es pogués, jo faria valer la traducció de l'anglés "curfew", cobre foc, és breu i recorda els temps dels bombardeigs aeris.
En qualsevol cas, el desori, la confusió de les administracions és la conseqüència previsible de la desastrosa gestió de la pandèmia per part del gobierno espanyol. Ho diu el director de "The Lancet", que té força autoritat a la matèria i no es tracta de la llegenda negra sinó la llegenda habitual que té a tothom en Europa bocabadat i indignat. Una vegada més, els europeus s'assabenten que a Espanya es combat la pandèmia amb una bandera com un camp de futbol. No és cosa d'ideologia, ni de política, és cosa de neurones.
La gestió del gobierno no ha estat només catastròfica sinó d'una incompetència, ineptitud, negligència gairebé criminals. I és que és impossible que un Estat fallit pugui protegir la seva població. El grau d'irresponsabilitat dels governants espanyols i específicament madrilenys és aclaparador.
I que dir de la gestió del govern de la Generalitat? És un govern, sorgit d'una bruta maniobra dels espanyols en connivència amb ERC per fer fora al legítim president Torra i posar al seu lloc al molt més "raonable" Pere Aragonès amb la missió de guanyar les eleccions vinents i tornar Catalunya al camí de la sana autonomia. És un govern de caretakers, de delegats.
El problema és que, faci el que faci, el govern no té cap autoritat
moral. Pel que fa a l'ERC, és un govern de partit que només mira pel
partit, que exerceix un control absolut sobre els mitjans de comunicació
i tota mena d'institucions amb la complicitat d'un munt de periodistes;
que imposa un discurs únic de claudicació i nega la llibertat
d'expressió; que practica una política clientelar consistent en posar
incompetents als llocs de responsabilitat, però fidels militants del
partit i guardians de la seva línia general.
La notícia que els
republicans van rebutjar les recomanacions del Dr. Mitjà per raons
partidistes ha tret tota mena de credibilitat al govern. I no en
guanyarà amb un president en funcions que és un buròcrata partidista
sense cap projecte que no sigui impedir la independència.
