Encara queden quatre mesos i els republicans ja estan en plena campanya electoral contra el MHP Puigdemont. Controlen els mitjans de comunicació i els han omplert de fidels a la causa, des dels comissaris polítics fins als més ximples sicaris. I com que tots diuen el mateix i gairebé amb les mateixes paraules, cosa típica de les sectes, l'esfera pública catalana sembla un cant gregorià, monòdic, un gori-gori amb l'avorrit discurs derrotistes de les expectatives decreixents.
Unes jeremiades confoses sobre la prudència, el realisme, la conveniència de mantenir el cap sobre les espatlles, com deia el vers de Kipling i la necessitat d'acabar amb el MHP Puigdemont o, almenys, sotmetre-ho a l'ostracisme mediàtic, silenciar-ho. Aquesta censura mediàtica, aquest abús de poder i negació del principi d'isegoria (o igualtat de dret a l'expressió) és una mostra especialment repugnant del joc brut d'ERC contra el MHP Puigdemont i l'independentisme de debò. Especialment repugnant perquè ho és el fet d'atacar a qui no pot defensar-se en igualtat de condicions.
Al programa de Preguntes Freqüents de la il·lustració (que he tret del tuiter de Marc Portet Bruguera), el MH Vicepresident en funcions de president, va anunciar la seva candidatura a les eleccions vinents. A prime time. Aquesta oportunitat no l'ha tingut Carles Riera, de la CUP, ni la tindrà el que sigui a JxC. Perquè la TV3 és seva, és la televisió orgànica d'ERC. Per descomptat, la resta de declaracions, a l'altura: balons a fora i simples mentides.
Un majordom complaent, però verinós.
Atac també al president Puigdemont de la secretària general de l'ERC a l'exili, que no ha mogut un dit per la independència, però surt sempre a dir el que li ordenen dir. En aquest cas toca defensar la incompetent consellera de Sanitat d'ERC perquè és d'ERC contra el Dr. Mitja. I, tot plegat, atribueix tot al "soroll" de JxC!
Publiquen enquestes del departament corresponent d'agit prop "académic", el CEO, que també controlen i que els donen sempre la majoria i deixen en mal lloc els independentistes de debò. És obvi que, qui està disposat a defendre la incompetència política per raons partidistes contra l'opinió d'experts, també ho està per manipular el que sigui, enquestes o dades oficials.
Com que no van poder "sacrificar" el president Puigdemont, com volia, Joan Tardà, cecina del vell estalinisme català van impedir que fos investit president i ara cal silenciar-ho, invisibilitzar-ho. És la tasca del portaveu Rufian, l'anti-independentista Rufian, típic "pícaro" espanyol, que viu d'enganyar al personal: explicar al públic que les eleccions vinents aniran entre Iceta i Aragonès. Com fan les tribus primitives: si no s'esmenta el nom del perill, el perill desapareix. Un típic wishful thinking, propi del seu caràcter infantil, encara que cobdiciós..
Estan desesperats. És una guerra a mort per preservar l'autonomia colonial davant l'onada revolucionària de la independència.