Amb eleccions al voltant de la cantonada, els partits anomenats "independentistes" es troben davant un nou repte de formular programes que siguin creïbles, factibles, raonables; programes seriosos on no es prometin solucions màgiques, sinó passos i mesures realistes que ens apropen al desitjat objectiu de la independència. No es pot demanar el vot a la gent, després del que va passar (o, millor dit, del que no va passar) els tres últims anys, amb les mateixes vaguetats i tripijocs que ens han portat fins aquí.
La CUP està en procés deliberant per tal d'aprovar una proposta positiva amb aquestes característiques. ERC no té cap proposta programàtica nova. La taula del diàleg, si no naixí morta, va morir pel camí i és ara per ara una taula zombi. I no es pot fer passar per proposta positiva l'assetjament sistemàtic i per tots els mitjans de l'opció independentista del MHP Puigdemont. Incidentalment, aquesta opció sembla enfortir-se per moments. La JNC trenca amb el PDeCat i se suma a l'opció de Puigdemont. Com que no hi ha proposta positiva nova d'ERC, ens limitarem a considerar la de la CUP, exemple de programa raonable, factible, realista que no ens deixarà caure al parany de l'independentisme "màgic".
Quintus Fabius Maximus Verrucosus, anomenat "cunctator" (el que posterga) va donar nom a una tàctica militar, el fabianisme, consistent en fugir la batalla frontal i afeblir l'enemic amb atacs esporàdics, fins a derrotar-ho. Del militar, el fabianisme passà a la política i, al voltant de fins del segle XIX va aparèixer una "societat fabiana" de socialistes britànics que proposaven derrotar el capitalisme com el romans varen derrotar els cartaginesos a Zama.
D'Anglaterra, a Catalunya. La CUP s'ha fet fabiana. Proposa assolir la independència, després d'un procès de desgast de l'Estat que trigarà, calculen, almenys tres anys. A l'ínterim, un dels programa d'activitats exposat gairebé al detall per tal de fer evident el seu realisme davant els interrogants que obre la proposta de DUI després de les eleccions. Com ens enfrontarem a la repressió subsegüent?
El problema és que la proposta raonable i factible té els mateixos defectes que la DUI, però tres anys més tard. Lleis socials que traspassin les competències de la Generalitat? Ok. Desobediència al Tribunal Constitucional? Ok I com ens enfrontarem després a la repressió per desobediència?
L'interrogant és exactament el mateix. Doncs, per què esperar tres anys?
