Això de llençar-se els morts al cap es fa sovint a les baralles polítiques de més baixa estofa. Els morts s'han guanyat un respecte universal per estar morts i, al capdavall, "deixa que els morts enterren els seus morts", diu Crist (Lucas, 6, 90). Jugar amb ells per a les batalletes dels vius és macabre.
En qualsevol cas, la crítica de la senyora Conchi Abellán, coordinadora de Podem Catalunya, pot ser encertada. La gestió de la pandèmia que fa el govern deixa molt a desitjar i així l'ha dit l'epidemiòleg Dr. Oriol Mitjà a TV3. I també és possible que la gestió de la conselleria de Sanitat, en mans d'ERC, a més de dolenta, sigui clientelar. Serà qüestió de demanar les responsabilitats pertinents.
Això no és un problema. El problema està en l'autoritat de la senyora Abellán per dir el que diu. El seu partit és part del partit espanyol Podemos, avui mateix governant a Madrid. Governar a Madrid significa treure milers de milions de Catalunya i no tornar-hi sinó una minsa part. És a dir, el seu partit podria restituir els diners espoliats a Catalunya per tal de finançar-hi una millor sanitat.
A més a més, la pèssima i potser criminal gestió de la pandèmia del gobierno del seu partit, que té a tota Europa terroritzada, ha estat responsable de moltes més mortes. Si afegim que el gobierno "d'esquerres" no ha mogut un dit per revertir les privatitzacions del PP podem, sí, podem afirmar sense temor a equivocar-nos que aquesta senyora no sap el que diu sobre la gestió de la pandèmia i els morts. Hauria de deixar-les en pau.
Però sí que sap el que diu quan parla de política: cal oblidar la independència i concentrar-se a la gestió dels problemes de la vida quotidiana, els serveis públics i el benestar de tothom gràcies als "avenços que s'estan aconseguint" (sic).
Aquests són els aliats dels "independentistes" pragmàtics.
